Altres versions no subtitulades

Armo un més dòcil

contra l'altre fomento

la secessió

de la regió cobejada

o

armo els dos camps

entremato i comento

la salvatjada

dels que manipulo

o

ajudo a pacificar la regió amb napalm

després pobles per cases per caps

descarrego cada nit una pila

de caps de rebels a la plaça

continuo

armo un que encenc

contra l'altre després

em capgiro

inverteixo les meves aliances

o

poso en escena l'execució

d'aquell que no puc posseir sinó mort

perquè l'endemà comenci

la primera extracció de

o

organitzo la penúria amago

els queviures que mengen

les rates

perquè s'alcin contra mi

els que em resisteixen

més fàcil

ordeno l'assassinat

d'aquells de qui la paraula

masa potent frena

l'accés a allò que em reservo

i

continuo devastant l'espai al meu voltant.

Oscarine Bosquet, dins,

Barcelone - Marseille : un intercanvi de poesia contemporània. 2014

Tragí de vents que van i venen

Tragí de vents que van i venen d'un
palau gris, ens pengen, amb claus de cel,
un somni vell a cada finestró.
Noms d'una antiga aliança pactada
quan el temps embolcallava les nostres
veus en una abraçada breu, immensa.
No entrarà cap malson per les escletxes
ni sentirem la nit queixar-se a cap
estel. Ajocarem entre les pells
els millors mots que tingui la tendresa.



Josep Piera. A plena pell. 1989

Pròleg: Àlex Susanna