 |
Aquest blau, aquest mar
com un ull tot mirada...
L’hipnòtic blau del mar
dreçant-se, nu,
per al combat amb Déu,
de tu a tu.
El mar té llances amagades,
exèrcits preparats,
fúria de vents a les entranyes.
El mar té soledats.
El mar és sol, en soledats
abruptes com muntanyes
màgia estol de soledats
orgull del mar, orgull del sol,
orgull del vent.
Orgull de l'orgue prepotent
que sona sol.
Distintament.
Orgull de l'home amb el seu dol.
Passeig Marítim Josep Palau i Fabre (Llançà) |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monuments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monuments. Mostrar tots els missatges
09 de juliol 2017
Grifeu
11 de juny 2017
Admeto que sovint l'aspecte màgic
 |
Admeto que sovint l'aspecte màgic
depèn d'invencions que provenen
d'unes vivències o uns fets; per tant,
no somrigueu ni us sigui indiferent
si us asseguren que algú ha arribat
al cel servint-se d'una escala.
III
Joan Brossa. Suite tràmpol o el compte enrera. 1994
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)