 |
Aquest blau, aquest mar
com un ull tot mirada...
L’hipnòtic blau del mar
dreçant-se, nu,
per al combat amb Déu,
de tu a tu.
El mar té llances amagades,
exèrcits preparats,
fúria de vents a les entranyes.
El mar té soledats.
El mar és sol, en soledats
abruptes com muntanyes
màgia estol de soledats
orgull del mar, orgull del sol,
orgull del vent.
Orgull de l'orgue prepotent
que sona sol.
Distintament.
Orgull de l'home amb el seu dol.
Passeig Marítim Josep Palau i Fabre (Llançà) |
09 de juliol 2017
Grifeu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada