Ets l'aigua que el sol evapora,
vapor dins dels núvols
corrent amb el vent.
Ets la pluja de veu melodiosa,
regalims d'aigua
als vidres del temps.
Ets la cortina d'aigua,
la tempesta, el tro
que no sempre vol emmudir.
Ets la neu glaçada
que cobreix la teulada
i la muntanya a l'hivern.
Ets el rierol que canta
polint les pedres
a l'hora del desglaç.
Ets l'aigua subterrània
que absorbeix la textura
porosa de la pell.
Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996
Textos en català i castellà.
Inclou partitures dels poemes musicats.
Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha.
Pròleg de M. Àngels Anglada.
