A la mare
Pel camí de la font, ben de matí
entre esbarzers i campanetes blaves
al teixit de l'aranya, ja acabat,
diamants hi lluïen de rosada.
Més lenta que l'aranya, pacient
amb molts anys, i més anys, trena la vida
la seva teranyina al teu bell rostre
i assalta el teu esguard. Però sempre un ram
de tendresa, d'humor de tant en tant
tot el travessa com el sol llunyà
dels dies de la Serra. Joves, nous,
veig aleshores els teus ulls com lluen
més que les subtils xarxes enrosades
entre els marges humits d'aranyoners.
Dedicat a la mare de la poeta, Maria d'Abadal i Pedrals (1905-2003).
Maria Àngels Anglada. Arietta II., dins,
Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
Pr. i notes: D. Sam Abrams