Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escamilla [David 1969-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escamilla [David 1969-]. Mostrar tots els missatges

28 de setembre 2013

Aire

No invoco els espectres,
només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.





David Escamilla. Les edats del fred. 2005

Pròleg: Joan Margarit

Epíleg: Jordi Gabarró

Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2005

21 de setembre 2013

Desig

Llibres/Lliures - Silvia Japkin
És temps de revolta i de somni,
de mirar-nos al fons dels ulls 
sense tenir por de res, 
temps d'àngels confonent-se pels carrers 
i de núvols i finestres blanques,
i de roses sense espines,
i de fermes conviccions
sense jutges ni botxins.
Cada vegada que el món proclama
la irreversible mort del desig
sento que em buido per dins,
que em torno l'esgotat peregrí de mi mateix.
Però cada vegada que tornes a creure
en la llum dels nostres dies,
el meu sever instint de vida
torna a renovar la confiança en la bellesa.



David Escamilla. Les edats del fred, 2005


26 de gener 2013

Plenitud

Quan somrius, de sobte,
es produeix el gran misteri,
s'obren, de bat a bat,
els finestrals del temple de la plenitud,
i és només llavors que m'adono
de l'autenticitat que duem als llavis,
de l'oasi d'una mirada furtiva,
de la necessitat de les carícies òrfenes,
de la dolçor de tantes abraçades de futur.


David Escamilla. Elogi de la veritat, 2011


22 de gener 2012

Flor de llessamí

FLORS

Mentre, porta endins,
estrenyies entre les mans
una flor de llessamí,
em deies, riallera,
que t'havia tornat el singlot
-sempre en tens
quan et ve de gust un tros de vida.


David Escamilla. La casa del temps, 1993


22 de novembre 2009

Moment inicial

FLORS

Cerco estones lentes d'aire antic,
tancades per rellotges sentinelles
i clavades a les parets com quadres.
No hi ha pressa; és diumenge,
i els avalots dels últims dies
han deixat pas al silenci.
Com quan teníem aquell televisor
en blanc i negre
i les veïnes de l'escala
pujaven al terrat a caçar núvols.



David Escamilla. La casa del temps, 1993