Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pilotes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pilotes. Mostrar tots els missatges

06 de novembre 2026

Un moment de descans

 Comencem  a fer-nos grans i cada un de nosaltres recorda ara
que tenia mare, pare i germans. I que té dues cames, igual com
un pardal o una gralla, i la ment a la mesura del que ha assolit,
i talent a la mesura del que ha malbaratat.

 La bondadosa naturalesa ens posa ja les finestres amb vidres mats,
ens tapa l'oïda perquè aquesta no copsi els insults, les malediccions
i els retrets.

 Tan sols que l'interior no és una llar que s'apaga, on uns petits ferrers
forgen en la flama de l'esperança unes monedes no falsificades,
aquesta habitació clara en què deliberen importants legisladors, i una
nena petita que, de bocaterrosa, busca sota la butaca, en una vella catifa,
la pilota que ha perdut.




De: UN MOMENT DE DESCANS  = CHWILA POSTOJU (1980)



Julia Hartwig. Una falena als dits. 2025. P. 54

Prefaci "Julia Hartwig, De l'estranyesa a l'esperança", selecció i traducció de Xavier Farré i Vidal.

Text en polonès i català.

12 d’octubre 2023

Terrat

A dalt de tot hi ha el terrat que serveix per moltes coses...

Al terrat de casa
             s'hi va a jugar,
                        a estendre la roba
                                   i també a xerrar.


Quan és hora de jugar,
millor no dur la pilota,
que un xut fet amb massa força
la duria carrer avall
i tururut, adeu-siau!

Millor jugar a la xarranca,
a un dos tres pica paret
o a amagar-se entre els llençols
quan pengen dels fils, mullats.
És la mar de divertit!

Quan comencen a jugar,
escolteu què canten tots
per saber qui ha de parar:
Una mona en un terrat
amb el cul arremangat
fa pudor de xocolata,
un, dos, tres, quatre!

També hi estenen la roba
acabada de rentar:
tovalloles, calçotets,
mitjons, calces i camises,
quanta n'hi ha per assecar!

Quan és hora de xerrar...

—Saps què m'ha dit la veïna?
—Que la senyora s'enyora!
—Que la senyora s'enyora?
—Sí, la senyora s'enyora!
—Pobra senyora, s'enyora?
—Que sí!
—Que no!
—Ni mongeta.
—Ni cigró.
—Que tomba.
—Que gira.
—Que prou!





Text: Roser Ros.
Il·lustracions: Maria Girón.