Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ensinistrar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ensinistrar. Mostrar tots els missatges

30 d’abril 2026

Olimp

   i les neus de l'olimp sempre impol·lutes.
                           Francesc Garriga Barata




Indomable, de poderoses ales blanques.
Una font a cada cop de casc.
Sempre tempesta, cavall de Zeus.
El plany de la música de l'aigua.
No tinc cap brida màgica per a ensinistrar-te.
Atenea no m'escolta. Soc estranya.
Soc dona.
Intrusa en aquesta llegenda obscena.
Inhòspit Olimp, que només acull amb grat
la mort.



Marta Pérez i Sierra. Punta de plom. 2020. P. 97

Pròleg d'Isabel M. Ortega Rion.

XVI Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra.

26 de maig 2018

La rosa llisa

Quin vegetal engendrament!
Si l'amor vol ésser pensat,
pres i sorprès en cos frement!
Rosa d'un goig esbojarrat.

Com si, engrapat, el pensament,
no ensinistrant la voluntat,
precipités el foc morent
que lluu la rosa de bon grat.

El pètal que un dia fou sang
voleia, i esclata la sang.
És goig que el batec determina.

Un bard una i altra acompara,
i en palpa una lliure d'espina.
Aquesta és la rosa de l'ara.



Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Premi Carles Riba 2015