Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.
Enric Casasses. D'equivocar-se així. 1997
També es troba en el llibre:
Enric Casasses. Petits poemes. 2025. Poema 2
Il·lustracions de Mercè Galí.
Edició a cura de Judith Barnés.
Cor meu, que dins del pit
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla't tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.
Eixampla't bé, mon cor,
al benfactor calor
de l'estació benigna,
que estant lo bosc en flor,
propici n'és l'amor,
i fresca i lleu la vida.
Eixampla't bé, cor meu.
S'estén al voltant teu
serena la Natura;
sota el cel, blau arreu,
somrient està el bon Déu,
que et porta la Fortuna.
III
Febrer lo curt, pitjor que turc!
Qui això va dir, poc ne sabia.
Febrer lo curt, que duus al burg
tot lo que sobra a la masia.
L'esperançar de l'humiltat
—que és llur tresor de més valia—
als que no esperen l'has portat
amb un ensomni d'alegria.
Amb tu es pressent vora la llar
l'adveniment de Primavera;
lo que a la terra ha de lliurar
del glaç d'hivern que l'aclapera.
L'ametller blanc de tendra flor
és ton heraut i ta senyera;
ell duu coratge al vell pastor,
al senyor trist i a la vaquera.
Febrer lo curt, ta brevetat
és joia llarga per la terra;
tu a la cansada Humanitat
mostres lo terme de la guerra.
cada setmana es baralla el divendres amb el dijous
i quasi sempre guanya el divendres, aquest cop han
quedat divendres 20 dijous 19; el divendres sempre
guanya per la mínima; el dijous no guanya quasi mai
però quan ho fa ho fa per pallissa, l'última vegada
va ser fa més de mig any, dijous 30 divendres 1.
Enric Casasses. Marramaus i més marramaus : del llegir, de l'escriure i daixò i dallò. 2023
La gallina estarrufada,
bec i ungles,
al costat dels seus pollets
és geganta i és valenta
i enraona, calla i canta a la vegada.
En cada estat d'ànim hi figuren
tots els estats d'ànim, per exemple en la
companyia amorosa de dos hi ha totes
les menes de dissonàncies, solituds,
aglomeracions de gent desconeguda
amb el risc de perdre'ns de vista, així
com totes les petrificacions, els tirars
de l'àncora i el no tocar a terres i els
enyorar-se en presència.
ÉS COM LA MÚSICA DE
GUITARRA
Dedicatòria del llibre: Als cors flamejants
Enric Casasses Figueres. Canaris fosforescents. 2001
Soc un miracle de la natura
ningú m'atura
Soc una bèstia
soc la modèstia
Vinc amb els gossos
toco les plantes
soc com d'abantes
Just arribada
ja estic prenyada
Jo soc la forma
no passis ànsia
de la substància
No em cal cap mot
sé dir-ho tot
Enric Casasses
Es troba en el llibre:
Palafolls paraules prenyades. 2008
Edició a cura de Pitu Hernàndez i Selvaggi
La tècnica de la santa paciència, la saviesa
immemorial i un xic d'inspiració d'última hora
Albert Canadell, Òpal de foc
