Ciutadana soc de nit

Ciutadana soc de nit
més que de dia.
La ciutat és per a mi,
amb ningú l'he de partir
ーl'ànima em guia.
I no temo què serà
si la llebre va a caçar.

Amb la lluna jugo a fet
entre les cases;
anuncien les parets
plomes, films i colorets
com bales rases.
Quan la llebre passarà,
no sabrà on és que va.

Per la nit plena de llum
deixeu-me sola.
Escenari tot a punt;
dansarí fa un salt amunt,
direm que vola.
Quan la llebre mirarà,
tot s'esbalairà.

                       1956

De: És a dir. 

 Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica  1913-1972. Ed. 2026. P. 235

Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII

Primer segona

Al primer segona hi viu en Jofre. Voleu saber com és?

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no xiula, ni maula,
ni pot seure a taula.

Però quan serà gran
aprendrà a xiular.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no diu ni piu
i és molt caganiu.

Però quan serà gran
aprendrà a xerrar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que encara no sap dir
aquest dit és meu.

Però quan serà gran
aprendrà a comptar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no papa sopes
ni menja calent.

Però quan serà gran
aprendrà a bufar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no sap caminar
ni posar el peu pla.

Però quan serà gran
correrà amb peus i mans.

En Jofre és petit,
però quan creixerà...
Xiularà com ho fa el vent,
xerrarà com deu cotorres,
comptarà de mil en mil,
menjarà com un bacó,
i correrà com una llebre.

La gent de la meva escala. 2021. P. 14-15

Text: Roser Ros.
Il·lustracions: Maria Girón.

Refranys i dites

• El gat miola, el poll piula
  i el parent que em deu diners,
  quan els hi demano, xiula.
  
  
• No deixis passar, Anton, ni un jorn
  sense fer quelcom.

• Quan hi ha tronada, no estenguis la bugada.
  
  
• Camisa bruta, ni molla ni eixuta.
  
  
• Qui té feina i la vol fer, no fa estaries pel carrer.
  
  
• No és dormint que s'agafen les llebres.
  
  
• Bona paraula amaneix la taula.

Selecció de: Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari. 2005

Víctor Català folklorista, dins,
 

Tant de gust de conèixer-la, senyora Víctor Català, 2020

Autores: M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustradora: Gemma Capdevila

Focs verds

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats
el camp lluu esmorteït:

Tres pedaços negres, i un de verd
tèbia empremta a l'ànima meva

Regió de distància El desig
és mon pensament

El cel tensa son gris llenç
crema un foc ran de mon genoll

llebres es mouen a l'espigam




Katarina Frostenson

Es troba en el llibre:

Poetes suecs del segle XX. 1995

Traducció de Lluís Solanes.

Calaegos

                             l bé és la conformitat amb la natura.


On abeuren les egos desbocades,
on corren les llebres i sangren els cans.
Aquí on canten les serps i només s'endinsen les fures.
On finalitzen les obres del mar,
on finalitzen les obres de l'amor
i natura n'és ben conforme...





Guillem Soler. Calaegos. 1991

Pròleg de Blai Bonet.

A Pompeu Fabra

Avui que s'escau, oh Fabra!
el dia de Sant Pompeu
i és vostre sant, pel que es veu,
us veig florit com un arbre;
ferm i tallant com un sabre,
allunyant penes i dols
a casa en Francesc Pujols
que, encès de divina febre,
ens ofereix una llebre
i ens honora a cor que vols.



Josep M. de Sagarra, dins,

Pompeu Fabra : en el cinquentenari de la seva mort, el dia de Nadal de 1948. 1998