La poesia?

Cal cercar-la on tu saps ja
que és, com la Gràcia
o l'aigua pura i dura
d'una font emboscada.

Carles Riba

Jaume Medina. Una casa a Cadaqués : els homenatges a Carles Riba (1953). 2020

VINT-I-SET DE SETEMBRE, QUE QUASI HA PASSAT UN ANY D'ENÇÀ DEL PRIMER CAPÍTOL: LA PLAÇA, L'ÀVIA

Dic, no,
què deia?
Si hi ha u-
na cosa
com ara
aquesta
que explico,
la plaça,
el bar,
uns homes
i dones,
set arbres,
la font,
i passen
de sobte
dos anys
o tres
i tot
aguanta
poc més
o menys
igual,
amb el
mateix e-
quilibri in-
estable,
ja sembla
que es gravi 
al cor
espan-
tadís
dels homes
i dones
com una
substància
que ja
no pugui
morir-se
ni des-
aparèixer
mai més,
no dic
que si
passessin
avall o
per ull,
els qua-
tre bancs
on so-
lem seure,
no ens hi
faríem
de pressa
a fer
com si
no, res
un cop
haguéssim
trobat
una al-
tra po-
sició
per re-
posar
l'esquena.



Fragment del cant núm. 7


Enric Casassas Figueres. Plaça Raspall  : poema en set cants. 1998

Dimitrios

                                                a la meva filla

A la tenda s'acosta
el petit enemic
Dimitrios i em sorprèn,
d'ocell piulet fi
sobre el vidre del migdia.
No torça la boca pura
la gràcia que pa demana,
no s'entela de llàgrimes
l'esguard que fam i por
deixata en el cel infantil.

Ja és lluny,
eixerit remolí
esvanint-se en la calitja,
Dimitrios ー pel garrigar avar
amb prou feines creïble, amb prou
feines viu ensurt
de mi, de la meva vida
vacil·lant vora el mar.


                                      Pireu, agost del 1942


Un dels poemes del Diario d'Algeria

Vittorio Sereni,

Reduccions : revista de poesia, núm. 86. p. 69
Tr.: Lourdes Escardívol

Un matí d'abril en gràcia

Un matí d'abril en gràcia
s'ajoca en mi un somriure ignot
i torno a dir espurnejant
el Càntic de tots els Càntics.

Vesso mel pels ulls
i lloo déus tel·lúrics
d'una vella glòria
en un retorn eclèctic.




Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009

Pr.:  Montserrat Bacardí

hi ha els alfabets

hi ha els alfabets

la pluja dels alfabets

la pluja que cau forta

la gràcia, la llum

els intersticis i les formes
dels estels, de les pedres

el curs dels rius
i els moviments de l'ànima

les traces dels animals
els seus carrers i els seus camins

la construcció dels nius
consol d'homes

la llum del dia en l'aire
els signes del xoriguer

la unió en el color
del sol i de l'ull

la camamilla salvatge
al llindar de les cases

la congesta el vent
el cantó de la casa el pardal

jo escric com el vent
que escriu amb l'escriptura calmosa
dels núvols

com esperances agitades
com les tempestes de llum
a través d'un record bromós

jo escric com escriu
l'hivern com la neu
i el glaç i el fred
i la foscor i la mort
escriuen

jo escric com el cor
que batega  escriu
el silenci de l'esquelet  i de les ungles
el silenci de les dents dels cabells
i del crani

jo escric com el cor
que batega escriu
el murmuri de les mans, dels peus
dels llavis de la pell
i el del sexe

jo escric com el cor
que batega escriu
els sons dels pulmons dels músculs
del rostre del cervell
i els dels nervis

jo escric com el cor
que batega escriu
el crit de la sang i de les cèl·lules
de les visions, del plor
i el de la llengua


(Fragment final)

Inger Christensen

Es troba al llibre:

15è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 1999

Traducció d'Ana Sofía Pascual Pape.

Festa Major de Gràcia 2015

Detall del guarniment del carrer Ciudad Real

Part del cartell de la Festa Major de Gràcia de 1991

Cobla Rambla a la Plaça Rovira i Trias

Cartell de la Fundació Festa Major de Gràcia

Ocell

On és, el pur coneixement,
la lliure gràcia del vol?
Sota el cel vast de juliol,
l'ànima un altre Món pressent.

Cristall de l'hora resplendent.

Fresca alegria, al bat del sol.
Ocells innúmers, en estol,
aletejaven en el vent.

L'ànima sap que tot és U:
la terra muda, la innocent
vitalitat del cos, ben nu,

i l'espill trèmul de la ment...
I en el terrat, on el sol lluu,
naixia el cant d'Orfeu, silent.



Jordi Pàmias. El camí de ponent. 1990