La llum del sol vivifica la sàlvia.
Joan Perucho. Els jardins botànics. 1996
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sàlvia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sàlvia. Mostrar tots els missatges
25 de novembre 2023
02 de novembre 2019
Sàlvia
Sàlvia omnipotent,
planta sens parió,
dona'ns protecció
tant en temps d'hivern
com en la calor.
–En la infecció,
volem curació.
–En l'estat febril,
demanem asil.
–En la indigestió
ens cal atenció.
En qualsevol cas,
sàlvia omnipresent,
dona'ns salvació
tant en temps d'hivern
com en la calor.
Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals. 2010
Il.: Martha Ros i Vilanova
planta sens parió,
dona'ns protecció
tant en temps d'hivern
com en la calor.
–En la infecció,
volem curació.
–En l'estat febril,
demanem asil.
–En la indigestió
ens cal atenció.
En qualsevol cas,
sàlvia omnipresent,
dona'ns salvació
tant en temps d'hivern
com en la calor.
Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals. 2010
Il.: Martha Ros i Vilanova
21 de juliol 2019
Sàlvia jardinera
¡Oh flor de sàlvia, cosa divina,
blanca i morada, reina i beguina!
Vens a l'octubre per a sentir
que el cel s'esblaimi, que es dolgui el bri,
que s'arrauleixin les branques tortes
i que s'escampin les fulles mortes
en el jardí.
¡Oh flor de sàlvia, cosa divina,
tan vellutada, tan femenina,
saps la ventada i el seu udol
(¡ai, la ventada que amaga el sol
i les carreres d'hivern afressa!),
ets poesia de poetessa,
clara en el dol.
Maria Antònia, tan mallorquina
com, Clementina, barcelonina:
en goig del vostre càntic perfet
de flor de sàlvia, cosa divina,
aquesta albada ramells he fet.
I ella es valia tanta fortuna,
que té una mica de llum de lluna
i és tremolosa d'algun secret.
Josep Carner. Obres completes : poesia. 1957
Pròleg de Marià Manent.
blanca i morada, reina i beguina!
Vens a l'octubre per a sentir
que el cel s'esblaimi, que es dolgui el bri,
que s'arrauleixin les branques tortes
i que s'escampin les fulles mortes
en el jardí.
¡Oh flor de sàlvia, cosa divina,
tan vellutada, tan femenina,
saps la ventada i el seu udol
(¡ai, la ventada que amaga el sol
i les carreres d'hivern afressa!),
ets poesia de poetessa,
clara en el dol.
Maria Antònia, tan mallorquina
com, Clementina, barcelonina:
en goig del vostre càntic perfet
de flor de sàlvia, cosa divina,
aquesta albada ramells he fet.
I ella es valia tanta fortuna,
que té una mica de llum de lluna
i és tremolosa d'algun secret.
Josep Carner. Obres completes : poesia. 1957
Pròleg de Marià Manent.
31 d’octubre 2011
El món on som
Mostra de refranys de com ha anat veient el món,
al llarg del temps, el poble català:
Abans d'ensenyar, aprèn.
Bé a son país servirà, qui el cultiu millorarà.
Fonoll i ruda fan la vista aguda.
La sàlvia, salva.
Allò que atura el fred atura la calor.
Vent xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit.
Quant l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.
L’hivern dona les cartes i la primavera fa el joc.
Fem per la vida que la mort ella vindrà.
El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó.
Vera justícia, ha compassió, i la falsa, indignació.
Dotze oficis, tretze misèries.
Selecció.
De: Refranys i frases fetes populars catalanes. 1994
al llarg del temps, el poble català:
Abans d'ensenyar, aprèn.
Bé a son país servirà, qui el cultiu millorarà.
Fonoll i ruda fan la vista aguda.
La sàlvia, salva.
Allò que atura el fred atura la calor.
Vent xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit.
Quant l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.
L’hivern dona les cartes i la primavera fa el joc.
Fem per la vida que la mort ella vindrà.
El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó.
Vera justícia, ha compassió, i la falsa, indignació.
Dotze oficis, tretze misèries.
Selecció.
De: Refranys i frases fetes populars catalanes. 1994
Text: Jordi P. García Salines
Subscriure's a:
Missatges (Atom)