Traducció i pròleg de Carme Manuel.
Il·lustracions d'Ada Sinache.
Em regalima la solitud al ventre.
La mare, la mare segona, la mare tercera.
La mare, l'àvia, la tieta.
Ànima.
Entranya.
Llàgrima.
Les meves tres mares han mort.
Sé que el dia que pariré,
i pariré,
podré reviure't, mama.
Em regalima la mel al ventre.
De: Després dels esbarzers. 2018
Meritxell Gené
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 791-792
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit
del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial,
aquests coets com per cridar el dia en què només havia de
veure l'esblaimat reflex pintat molt lentament, lleument, a
les roques.
Per bé que havien sorgit de la brosta propera, no les
distingia, les aloses: només les sentia elevar-se cada vegada
més amunt, com si ascendissin pels graons negres de la nit.
Magnificat anima mea...
————————————————
Sur les degrés montants
Le chant des alouettes au sommet de la Lance, à la fin de la nuit du solstice
d'eté : cette ivresse dans le froid glacial, ces fusées comme pour appeler le jour
dont je ne devais voir que le reflet blafard peindre, très lentement, vaguement,
les rochers.
Je ne distinguais pas, bien qu'elles eussent jailli des herbes toutes proches,
j'entandais seulement qu'elles s'élevaient de plus en plus haut, comme si elles
gravissaient les degrés noirs de la nuit. Magnificat anima mea...
Fragment.
Philippe Jaccottet. Quadern de verdor = Cahier de verdure. 2021
Traducció d'Antoni Clapés.
Textos en català i francès.
Saber que la vida es fa sola,
que no la pots preveure
ni planificar, és això
que ens calia aprendre.
Que els munts de coses
inventades per omplir una casa
no et salven de la buidor,
que la família te la fas tu,
que la feina és gratificant
quan t'agrada,
que no sempre podem triar,
que els amors t'acompanyen
-no és just demanar-los més-,
que la certesa és una gran mentida
i el cuc que et rosega
l'ànima no està disposat
a desaparèixer a menys
que l'escorxis amb la veritat.
De: #intempèrie
Bel Granya. Escullera d'acer. 2024
Goig, plaer llum, esperança,
il·lusió, inquietud;
cel daurat, joia preuada...
Això és la Joventut!
La vivim quasi tots sempre
ansiosos d'un demà
que fa molt llarga l'espera
i no acaba d'arribar!
La fruïm assaborint-ne,
la meitat del seu encís.
El que es té, no ho sap ni ho
capta llavors, el nostre esperit!
Puix que les coses alades
que aquest do únic ens dona,
per tenir-les ignorades,
mai es creuen el que són.
Sols el temps inexorable
en passar, quan l'hem perdut,
ens ensenya a uns i altres
el que és la joventut.
És llavors quan amb recança,
ens diem, mig somrient
amb un sospir que s'escapa;
Que de pressa passa el temps!
És avui quan d'altres hores
revivim el dolç record.
Que podem donar-nos compte
del present, meravellós.
Per això, hom, recordant-la
benvolguda dolça i bella,
baixet resa amb tota l'ànima
reverend sense plany ni queixa.
Fores goig, llum, esperança,
il·lusió, inquietud.
I quin somni embolcallaves
beneïda Joventut!
Francesca Barnades i Masoliver. Poesia, Seleccions. Fulls de la nostra història. 2023
Edita el compilador: Jaume Roca i Barnades.
Teníem un hortet vora el riu,
com un jardí, amb una pica d'aigua
voltada de menta.
Teníem tot el temps de la tarda
dins d'un càntir, que ens guaitava amb els ulls
d'aigua entre els pollancres.
Teníem l'ànima de les flors
sobre la pell, com el vestit nou
d'un dia de festa.
De: Arbres de soledat
Montserrat Butxaca. Jardins d'hivern. 2018
XXXVIII Premis Literaris Calldetenes
Premi Jacint Vedaguer de poesia
Les brases que no cuides
són la cendra fredíssima
que un matí trist d'hivern
t'esgarrifarà l'ànima
i t'assecarà el pa.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg de Feliu Formosa.
L'ungla surt de la carn.
La galta es desenganxa de la cara.
No hi haurà descans
per als que prohibeixin
l'alliberació de les membranes.
Anna Gual
En el llibre:
Pròleg: Vilaweb.
Fotografia de coberta: Sense data de caducitat, de Marga Ximenez.
Allà on desconeixem
no hi porta cap camí
on l'herba creix i abriga
la terra de les vores
dels dos costats de l'ànima.
Allà des d'on buquem,
un jo creua el migdia
encés entre les rutes
on l'ànima separa
la vida amb el seu foc.
Teresa Pascual. El temps en ordre : poesia reunida 1988-2019. 2020
Prefaci: Rosa Maria Belda
Postfaci: Antònia Cabanilles
maneres se sentir-se dona
Profunditat de pensament:
angoixa.
Món abrandat, mortal!
Demà la casa serà coixa
de mi. ¿I l'ànima?
¿Immortal?
Extremarem d'amor el joc.
Esposa
fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,
llibertat.
Reconcilies mon instint,
revolta,
amb la raó que escau,
i mare soc de cop i volta.
Infant, tu reies, i,
quina pau!
Secularment dona i destí
caminen;
les Parques van filant.
Un lloc al món, el meu, i finen
retrets. Els somnis no
valen tant.
29 d'octubre de 1930
Clementina Arderiu, dins el llibre:
Tres poetes de Cadaqués : Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Quima Jaume. 2019
Antologia a cura de Rosa Ardid i Caterina Riba
Il·lustracions de Jordi Pagès
Envejo la pedra fresca de la teva silueta massissa.
Perquè ets més vell, i més fort, que la meva memòria.
Perquè guardes el secret de peus xipollejant a l'estiu,
la mesura del blauet i la vermellor de mans gastades
pel sabó ancestral. Perquè has enfilat veus caldes
i esquitxos d'aigua que no hi mor mai.
No tens cor, ni ànima ni el batec de la sang
però quina fortuna de no esdevenir carn:
és el que et fa insultantment immortal!
Helena Rufat. Les certeses. 2021
Pròleg de Josep Camps Arbós
11è Premi Nit de Poesia al carrer, 2020,
del Col·lectiu CalaCultura de l'Ametlla de Mar
De: La casa que vull de Salvat-Papasseit a la meva casa.
La casa que vull
que tingui finestres
i tingui un balcó, porticons de fusta,
perquè hi entri el cel
entre les
escletxes.
Que em voli i em bressi
el mar de la vora
xatracs i gavotes, petxines i closques
i els llençols s'amarin
de sal i
d'aroma.
Que l'ombra m'arribi
de cims i de planes,
camins i senderes, clavelles i avencs,
perquè em desdibuixin
els somnis de
l'ànima.
Que hi hagi parades
en el meu carrer
de carn i de peix, de verdures fresques,
que hi visquin paletes
pintors i
adroguers.
Que tingui una eixida
que em parli del temps
d'estiu, primavera, de tardor, d'hivern
per allà recloure'm
qualsevol
moment.
Que la casa tingui
en entrar, una balma,
un altell amb llibres, una taula àmplia,
retrats de qui estimo
d'on neixin
paraules.
Glòria Forasté Giravent, dins,
Metáfora : creciendo en poesía = Metàfora : creixent en poesia, 2020
No sents els cavalls de vent
que renillen, al galop?
No veus el camí de bromera?
A ulls closos
la paraula del vent
és una presència nua
T'embolcalla una cançó
i el vaivé
és un vel de seda
Al vol, l'ocell
és la mesura del cel:
la unitat mínima
Tinc un estel
de pols de lluna
i llum de sol
Haikus escrits per acompanyar
l'exposició de pintures
Espais de l'ànima (2000), d'Anouk Ferràs
Apunts per a una teoria del desig : art tèxtil, poesia visual i obra literària de Roser López Monsò, 2016
Vaig pel món cercant la llum,
que em cal llum pels meus sentits,
per menjar i beure i per l'ànima!
Vaig pel món i en llit de llum
m'adormia.
Petjo llum i nedo en llum,
llum de nit i llum de dia.
Vaig pel món i una flor ha obert
neta i segura la via.
Duc la llum viva als sentits
i és llum la força de l'ànima.
Tota la vida una llum
tota la llum dins de ma vida.
Palmira Jaquetti dins,
Ferran Aisa. Poetes en temps de revolta : Barcelona, 1936-1939, 2010
