que el viure és general
la mort universal
els déus eviternals
l'Estat dimonial
les ciències abismals.
les teves arts són cinc:
aprèn amb el goig que pots
endalt de tot pensar-t'hi lliure.
La gràcia rau
en la innocència.
Els déus es mofen dels ganyons
en matèria de sentiments
i es mofen
de les pregàries interessades.
Els déus malfien
dels golafres apetents
i els senyalen
amb l'estigma
de la maledicció i l'oblit.
Els déus
només decanten
aigua sagrada
sobre els innocents
que tèrbolament
esperen
perduts i anhelants
gronxar-se arran del cingle
entre
desesperats i esperançats i vulnerables.
Josefa Contijoch. Ales intactes. 1996
Pròleg de Maria-Mercè Marçal.
VI Premi de Poesia "Salvador Espriu" dels VI Premis Literaris Municipi de Calafell 1994.
passar la llum
de vers en vers,
de fosca en fosca.
sentir la por entre les herbes
que els déus obliden.
escoltar la veu de l'ombra
al cor del migdia
i dir totes les petites
ignorades morts
que els déus ignoren.
dir el dolor de la terra,
el silenci de la terra.
dir l'ombra al cor del matí
i travessar les hores de vers en vers.
Anna Montero. El pes de la llum. 2007