Papallona

Al bon tou d'un coixinet,

cama fina, flor rodona,

s'hi envesca una papallona,

que hi apaga fam i set.

  Ara bufa un ventim fi

i el pedestal de l'insecte

es vincla com un projecte

d'antic manganell llatí.

  Adés capcineja un poc

-l'insecte xucla que xucla-,

ara és un girant de bucle,

ara fa un sacseig de rock.

  Quan cessen ball i ventim,

diu la xuclaire: «Fugim!»

De sobte, el nacre s'irisa,

bat les ales de polsim

i fuig a l'amor que frisa.

Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990

Mots

Ves amb compte amb els mots,

fins i tot amb els miraculosos.

Amb els miraculosos fem tot el que podem,

de vegades s'eixamenen com insectes

i no deixen pas una fiblada, sinó un bes.

Poden ser tan bons com els dits.

Poden ser tan ferms com la pedra

en què plantes el cul.

Però poden ser, alhora, morats i margarides.

Tot i així n'estic enamorada.

Són coloms que plouen del sostre.

Són sis taronges sagrades que seuen a la meva falda.

Són els arbres, les cames de l'estiu

i el rostre apassionat del sol.

Tanmateix sovint em fallen.

Tinc tantes coses a dir,

tantes històries, imatges, proverbis, etc.

Però els mots no són prou precisos

i els erronis em besen.

De vegades volo com una àliga,

mal que amb les ales d'un pardal.

Però intento anar amb compte

i ser amable amb ells.

Els mots i els ous han de tractar-se amb cura.

Un cop trencats

són impossibles d'adobar.

Anne Sexton, dins, 

Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90. P. 51
Tr.: Lluís Calvo i Guardiola