Lleugera arribada del matí

Lleugera arribada del matí:
fressa de fusta sobre l'aigua:
              lleuger degoteig del temps.

De: 2. Jocs d'aigua
Jeux d'eau, Maurice Ravel

Pol Vouillamoz. Proses del Caient. 2023

Premi de Poesia Ventura Ametller 2023

Adeus

Deia el poeta que els adeus
eren mans esteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
amb les cobertes carregades,
cap allà on les ones lluïen
retorçant-se i bramant assolellades.
I que a l'arribar a port
s'estenien de nou
com gavines esvalotades.

L'adeu no és res més
que un fins ara,
és la il·lusió de retrobar-se
cada vegada.
Diguem-nos adeu, si cal,
o diguem-nos un fins ara
perquè cada dia al trencar l'alba,
sigui com una nova arribada.

De Des de vora la mar. 

Mercè Ullés Vallhonrat, dins,

Dones poetes de la Maresma. 2021

Ed.: Emília Illamola i Queralt Morros

Matemàtiques (segona part)

Arrencaria a cridar

"Els vostres càlculs són primaris amb ganes"
Perquè un que arriba també gasta
Perquè un que arriba també presta
Perquè un que arriba també posa
Negocis en marxa que els donen feina
I tots els balanços i tendències
Que algú prepara amb xifres, no amb persones
I tota aquesta xerrameca inflamada
Ignora el comerç que van portar els polonesos
Ignora a quanta gent donen feina
No només de lampista, també altres
Ignora a quanta gent encarreguen coses
Contables, constructors i tants altres
I ja sé que va bé tenir algú a qui
Carregar el mort que no hi hagi feina
Però la immigració no és tan fàcil
Malgrat les sumes a dins del vostre cap
Com un per un
Com ell en comptes de tu
Com que si torna "a casa" tu tindràs feina
Perquè de vegades 1 que arriba en fa 2
I de vegades 1 en pot sumar 3 més
I de vegades 2 vegades 2 és més, molt més
Que 4
I en general els immigrants aporten més que no resten.

(2a part i última)


De Poetry versus Orchestra, 2016


Hollie McNish, dins,



XXXIV Festival internacional de poesia de Barcelona. 2018

Traducció de Jaume Subirana

Catalunya, Catalunya

Plugims de llibertat

s'escampen damunt teu.

La vida refredada pels hiverns gelabrosos

ha acabat esclatant dins teu esponerosa.

Les flors abans marcides de cop s'eixoriveixen

del llarg son xafogós.

Ragen del teu alè

com pètals d'una flor

un doll d'ànimes noves.

Catalunya, Catalunya

No deixes mai d'estendre el teu ample brancatge

envers aquells ocells ferits i alatrencats

que els caçadors empaiten.

Mai deixes de teixir

amb el fil de mil mots,

ni mai de donar beure als cors assedegats.

Esbatanes els ulls que romanien clucs.

El teu do més preuat és tot reblert d'amor

Assacies els ulls dels qui amatents t'admiren

i de tothom qui aculls.

Catalunya, Catalunya

Terra de destí obert

que sega mil cadenes

cap a un nou horitzó que ara fa renéixer

nous altres segadors.

Tot i que el camí és llarg

l'esperança és més forta.

Ta força sorgeix d'ella

perquè ets nascut poema

que entrelliga els seus versos

que el temps ens ha escrit.

Com s'exalta el meu cor

sentint com ara arriben

tambors de llibertat!

Salem Zenia. Jo soc l'estranger : poemes de revolta i d'exili. 2015

Traducció: Carles Castellanos i Llorenç

Pròleg: Carme Arenas

Endreça

Sota la noble expandida tendresa dels arbres de França,
consirós vora el curs just i fidel dels seus rius,
he volgut donà' a l'abundància del cor una antiga
regla que l'acordés amb el pudor de la veu.
Arribareu sense mi a la pàtria expectant, ...

Carles Riba, dins,
Solc: Literatura catalana amb textos comentats..., 1980

Arribades

Quan arriben les alegries,
Cal donar-ls la mà,
       les dues mans,
i una gran encaixada.

Omplir l'aire
de la substància,
del joc feliç del moment.
De la circumstància,
d'un moment irrepetible,
i de sentir-se feliç.




Fragment



Mª Josepa Ribera Vallès. En cru (1990-1996). 1999

Viatge i concert

No sé girar el seient
i de cara al nord miro, mentre el tren
corre cap a migdia.
Molta estona ha durat la neu del cims,
la nítida blancor de la infantesa
tan tendra i clara com
la veu de l'oboè.
Al cel s'alcen i fugen, violins pressentits,
branques altes i nues
amb tímids brots novells
però amb vells nius on tornen els ocells
la cadència, les ales
del record que va i ve.
No veig punt d'arribada però vaig
cap a una antiga música.

Un viatge més llarg és la nostra tardor
sovint mirant enrere neus i rostres,
mentre avancem potser massa de pressa
cap a una forma estranya de sonata
i a l'últim moviment
-un inaudible adagio.

Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams.