El campanar de Lleida

A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s'enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap avall, l'aigua veïna
del riu li dona espill i l'horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-m'hi, doncs... L'escala cargolada
que als ulls dona mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d'àliga el cor, pren revolada,
que ja ets a mig camí de l'infinit!

De: Els llocs del poeta...

Magí Morera i Galícia

100 poesies catalanes que cal conèixer. 2004

Pròleg i selecció de Joan Triadú

Cloenda

A estil de dibuixet de fi de llibre,

que si és bell n'embelleix l'acabament,

al full darrer d'aquest llibret de versos,

vull posar-hi una flor d'agraïment.

Jo li veig com tres fulles: l'una em parla

dels primers Jocs Florals del poble meu;

de sa Reina primera, em parla l'altra,

i la tercera..., d'una pena greu.

La pena és que he passat tres quarts de vida

delitós de la mel del bell parlar,

i tenint-la tan dolça dins de casa,

no l'he sabut, fins quasi vell, xuclar.

El símbol d'un reialme de poesia

que té l'arrel en el pregon del cor

va tornar-me al meu verb: des d'aquell dia,

llengua i cor van parions; i això voldria

que us digués humilment aquesta flor.

Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001

Editora literària: Olívia Gassol i Bellet

Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor

My love is strengthen'd, though more weak in seeming

Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor;
no estimo menys encar que menys ho apar:
que amor vantat arreu per l'aimador
és com cosa amb què es vol mercadejar.

L'amor nostre era nou, tot just floria
i ja el cantava amb versos exultants,
com Filomela que sos lais destria,
fins que el fosc de tardor emmudeix sos canys.

L'estiu d'ara és tan bell com quan brollava
la veu que ungia de llangors la nit;
mes, amb l'aspre xiular que arreu s'esbrava,
lo més dolç s'embasteix i perd delit.

Per'xò resto com ella silenciós,
i així mon cant no se't farà enutjós.



Sonets (Líriques de Shakespeare)

CII

Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001

Edició: Olívia Gassol i Bellet