Flairaves l'absent, intens dintre l'aire
i en l'íntima flor,
i era confident el vent que allotjava
olor penetrant de terra mullada,
crepuscle de verds.
Un començament de boira perduda
s'enruna i es fon.
L'últim pensament es desfà a les branques
i s'amaga al bosc, la quieta estança
dels ocells callats.
T'afaiçona el temps, ara que s'ablamen
vinyes i horitzons.
Mous les mans i et neix el gest d'una fulla
per a captar el pas, la claror i la flama
amb el seu mirall.
Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992, 1993
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014]. Mostrar tots els missatges
18 d’octubre 2012
Tardor
Etiquetes de comentaris:
Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014],
boira,
branques,
claror,
horitzons,
miralls,
moviment,
ocells,
olors,
persones,
poesia silenciosa,
tardor,
verd,
vinyes
07 d’octubre 2012
La meva ciutat
¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? Amb l'alba es desperta i és ampla i oberta la meva ciutat. És feta amb les pedres i amb l'ànima i l'aire i el sol i les pluges de segles passats. És feta de vida, que passa a corrues, i és d'ara, amb els homes d'ulls esperançats. Amb arbres que vessen ocells a la Rambla, amb flors que endiumengen vents de llibertat, amb crits i banderes i gent abrandada. El treball i el somni caminen plegats. ¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? El verd l'acompanya i el blau l'amanyaga, és seva l'onada i el mar encalmat. El port emmiralla núvols sense pressa. De vegades sembla que el temps s'ha aturat. ¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? Ginesta és, de festa, claror i primavera. Olor de muntanya, Sant Ponç perfumat. I una veu molt clara de tenora, engresca els carrers i places i puja als terrats. La tardor no porta cap vel d'enyorança. És tot esperança el setembre daurat. l enllà de les festes, somriu Barcelona, l'eterna, la jove, que m'ha enamorat. La meva ciutat. Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992, 1993 |
Etiquetes de comentaris:
Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014],
Barcelona,
Catalunya,
ciutats,
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibertat,
Parc de Cervantes (Barcelona),
poesia ètica,
poesia sublim,
setembre,
tardor
01 de juliol 2010
Si un dia soc terra
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014],
besades,
Catalunya,
estimar,
fotografies,
grans de blat,
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·luminar,
persones,
pins,
pluges,
poesia visual,
terra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)