el gran mur del silenci. Els cavalls
de la tardor obrien el pas a un hivern
on el plor i l'estultícia congelaven
els laberints fluvials de les teues mans.
Per fortuna, el poeta manté sempre aquell punt
d'aire i de prodigi. I així, com el Tritó
que vas somniar un dia, aixecares a pols
els versos més empouats i vas endolcir
unes llargues vetes d'amor
i uns esmussats cabells de primavera.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba, 1998
Pr.: Arthur Terry
