Divendres, faves tendres. Rebla la cassola l'últim pèsol que hi caigué, sense donar explicacions de què es cou allà dins. Altres pèsols arrenquen encesos i escupen llengots contra el forà nouvingut. És l'últim pèsol! -crida la multitud a l'uníson per fer enrogir el forà-. El cuiner apaga la cassola i els pèsols fan un sospir d'alleujament. La cassola torna a una falsa quietud.