Cinquè segona

Al cinquè segona hi viu la menuda.
Aquesta és la seva aventura!

Aquesta nit hi ha lluna vella.
La menuda no vol fer pipí!
-És que la lluna em mira el cul!

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, no sap on mirar...

Aquesta nit hi ha lluna cluca.
La menuda no vol fer pipí!!
-És que la lluna no es veu gens!

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, voldria brillar...

Aquesta nit hi ha lluna nova.
La menuda no vol fer pipí!!!
-És que la lluna és massa xica...

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, no sap què pensar...

Aquesta nit hi ha lluna plena.
La menuda ja ha fet el pipí.
-És que la lluna el cul m'ha besat!

    I la nena, qui no diria?
    i la nena, qui ho dirà?
   Feliç, riu que riurà...

La gent de la meva escala. 2021. P. 38-39

Text: Roser Ros.
Il·lustracions: Maria Girón.

Mots

Ves amb compte amb els mots,

fins i tot amb els miraculosos.

Amb els miraculosos fem tot el que podem,

de vegades s'eixamenen com insectes

i no deixen pas una fiblada, sinó un bes.

Poden ser tan bons com els dits.

Poden ser tan ferms com la pedra

en què plantes el cul.

Però poden ser, alhora, morats i margarides.

Tot i així n'estic enamorada.

Són coloms que plouen del sostre.

Són sis taronges sagrades que seuen a la meva falda.

Són els arbres, les cames de l'estiu

i el rostre apassionat del sol.

Tanmateix sovint em fallen.

Tinc tantes coses a dir,

tantes històries, imatges, proverbis, etc.

Però els mots no són prou precisos

i els erronis em besen.

De vegades volo com una àliga,

mal que amb les ales d'un pardal.

Però intento anar amb compte

i ser amable amb ells.

Els mots i els ous han de tractar-se amb cura.

Un cop trencats

són impossibles d'adobar.

Anne Sexton, dins, 

Reduccions: revista de poesia. Núm. 89-90. P. 51

Traducció: Lluís Calvo i Guardiola