No ets més que un nom,
un record al meu quadern.
Qui em podrà indicar el camí
per trobar-te dins de cinc anys,
deu segles, vint segons?
La tendresa pren forma entre les teves mans
i el teu somriure infantil i fresc
com dotze pètals de corniol.
No et calles, no em negues aquesta espurna de pau
que només he trobat als teus ulls de xiqueta feliç.
Vius el teu conte amb final afortunat.
I lloats siguen els déus
que et donaren la força
de l'estiu i les muntanyes.
Tu m'has donat un punt de tendror
amb la carícia dels teus ulls petits.
Jo no puc oferir-te res més que el meu record, Goretti.
Júlia Zabala. Raïm de vent, 1996
30 de juny de 2009
Germà, digueres, no em diguis
Germà, digueres, no em diguis
més això, que els únics que no es comporten
normal són els esdeveniments.
TOT
ERA
VEU
Enric Casasses. Canaris fosforescents, 2000
més això, que els únics que no es comporten
normal són els esdeveniments.
TOT
ERA
VEU
Enric Casasses. Canaris fosforescents, 2000
Etiquetes de comentaris:
Casasses [Enric 1951- ],
comportaments,
dir,
esdeveniments,
germans,
poesia breu,
poesia crítica,
veus
Exili interior
Posa't damunt els ulls un ram d'orquídies blanques i pensa el món de dins del teu exili, fins que percebis com s'obren nenúfars de promeses i camins de lava entre les roques. Les presons no resisteixen un poema. Júlia Ferrer. Atmosferes, 1989 |
Etiquetes de comentaris:
atmosferes,
Ferrer [Júlia],
nenúfars,
orquídies,
poesia alliberadora,
Rossell [Marina 1954-]
29 de juny de 2009
Com pintora
Com pintora
que pinta i torna a pintar
una mateixa imatge.
Així jo voldria emmarcar
una i una altra vegada
cada paraula.
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps, 1998
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
emmarcar,
imatges,
paraules,
pintar,
pintors,
poesia breu
Ara comence
Ara comence a estimar-vos. A tots.
Us estimaré profundament a partir d'avui.
He après, a força de penes, a força
de planes i literatura kafkiana, a estimar-vos.
Podeu, per tant, incloure'm ja en les vostres llistes.
Heus ací el fill pròdig de retorn del seu exili!
...
(fragment)
Vicent Penya. Sense un punt de record. 1961
Us estimaré profundament a partir d'avui.
He après, a força de penes, a força
de planes i literatura kafkiana, a estimar-vos.
Podeu, per tant, incloure'm ja en les vostres llistes.
Heus ací el fill pròdig de retorn del seu exili!
...
(fragment)
Vicent Penya. Sense un punt de record. 1961
Etiquetes de comentaris:
estimar,
exili,
Penya [Vicent 1961- ],
poesia compromesa,
poesia de l'esperança
Sense títol
No m'esperis. Vés tancant els arbres.
Els ho explicaràs. Estan pensats per a això.
A les fulles no els diguis res. No cal.
Que es girin vers la cinquena part del món.
Les portes tanca-les. Amb això ja en tenen prou.
Però no pas amb clau. Només figuradament.
Al vent digues-li-ho. S'arronsarà d'espatlles
i bufarà de nit. Bona coartada.
I digues-ho a les finestres que guarden la casa
amb els seus ulls perpètuament vigilants.
Això és tot. Res més no diguis a ningú.
Aparta els núvols nuvolats tan tossudament.
No m'esperis i les paraules no les obris.
La nit és massa abrupta. Fuig d'una nit així.
La nit és massa abrupta i no m'esperis.
Avui no vindré. Avui haig de morir.
Ewa Lipska. Eixida d'emergència. 2004
Tr.: Josep-Antoni Ysern
Els ho explicaràs. Estan pensats per a això.
A les fulles no els diguis res. No cal.
Que es girin vers la cinquena part del món.
Les portes tanca-les. Amb això ja en tenen prou.
Però no pas amb clau. Només figuradament.
Al vent digues-li-ho. S'arronsarà d'espatlles
i bufarà de nit. Bona coartada.
I digues-ho a les finestres que guarden la casa
amb els seus ulls perpètuament vigilants.
Això és tot. Res més no diguis a ningú.
Aparta els núvols nuvolats tan tossudament.
No m'esperis i les paraules no les obris.
La nit és massa abrupta. Fuig d'una nit així.
La nit és massa abrupta i no m'esperis.
Avui no vindré. Avui haig de morir.
Ewa Lipska. Eixida d'emergència. 2004
Tr.: Josep-Antoni Ysern
Etiquetes de comentaris:
arbres,
comiat,
fulles,
Lipska [Ewa],
morir,
nits,
núvols,
Ysern i Lagarda [Josep Antoni]
24 de juny de 2009
Obsessió lunar
A aquesta flonja lluna femenina tot li fa de mirall: mar innombrable, rierol de vall i cada gota de serena fina suspesa en un filat de teranyina entre els dos esbarzers d'un pedruscall, i, si mai rastre d'una vida bella baixés pel riu entre els vorals florits, els ulls estranyament embadalits de qui es negà per ella. Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Carner [Josep 1884-1970],
lluna,
miralls,
oliveres,
persones,
saviesa
22 de juny de 2009
Un capvespre d'estiu
Par les soirs bleus d'été j'irai dans les sentiers. Arthur Rimbaud
Un capvespre d'estiu
aniré pels camins
buscant la caravana
que em porti a pas suau
on t'arrecera l'arbre:
serà llarga l'estada.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions, 2001
Un capvespre d'estiu
aniré pels camins
buscant la caravana
que em porti a pas suau
on t'arrecera l'arbre:
serà llarga l'estada.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions, 2001
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blau,
camins,
capvespres,
Contijoch [Josefa 1940-],
estades,
estiu,
il·lusions,
poesia breu,
poesia suau,
recer,
Rimbaud [Arthur 1854-1891],
rutes
19 de juny de 2009
Civilitzadament
Pots grafitar on vulguis? Els gossos no poden fer caca al parc. Pots humiliar qui vulguis? Les noies i els nois no poden quedar per fer-se mal. Pots destruir la teva vida? Les persones no poden romandre a les vies del metro, el tren o el tramvia. Pots embrutar la teva ànima? La navalla no pots clavar-la al costellam d’algú. Pots no estimar ningú? Teresa Grau Ros |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànima,
civilització,
convivència,
estimar,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia ciutadana
Amic
Ets el germà de l'ànima, realment, l'amic,
i en el camí i durant la jornada estàs sempre amb mi.
Ets l'home que encara té l'ànima de nen,
i, qui em dona amistat, respecte i apreci.
Recordo que junts hem passat moments molt durs
i no has canviat per fort que bufessin els vents
el teu cor és una casa de portes obertes,
ets realment el més cert en hores incertes.
En alguns moments difícils que hi ha a la vida
cerquem qui ens ajudi a trobar la sortida i
aquella paraula de força i de fe que m'has donat
és la certesa que sempre has estat al meu costat.
Ets l'amic de l'ànima a jornada completa
somriure i abraçada afectuosa a cada arribada
em dius veritats grans amb frases obertes
ets realment el més cert en hores incertes.
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que tinc un gran amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
Lletra traduïda per a aquest blog
Roberto Carlos
i en el camí i durant la jornada estàs sempre amb mi.
Ets l'home que encara té l'ànima de nen,
i, qui em dona amistat, respecte i apreci.
Recordo que junts hem passat moments molt durs
i no has canviat per fort que bufessin els vents
el teu cor és una casa de portes obertes,
ets realment el més cert en hores incertes.
En alguns moments difícils que hi ha a la vida
cerquem qui ens ajudi a trobar la sortida i
aquella paraula de força i de fe que m'has donat
és la certesa que sempre has estat al meu costat.
Ets l'amic de l'ànima a jornada completa
somriure i abraçada afectuosa a cada arribada
em dius veritats grans amb frases obertes
ets realment el més cert en hores incertes.
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que tinc un gran amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
Lletra traduïda per a aquest blog
Roberto Carlos
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
cançons,
Carlos [Roberto],
certesa,
emocions,
persones,
poesia agraïda,
poesia amistosa,
respecte,
sensibilitat,
somriures
13 de juny de 2009
Vull ocultar la pell
Vull ocultar la pell al tatuatge
que ara grava la teua mà segura,
vull eixe engany que trames amb la brotxa
primer sobre la cara, sobre els braços,
que em transformes el pit en un misteri,
que em simules al ventre una capella,
en les cames dibuixa'm un viatge
amb un únic projecte de partida
i sobre els peus escriu-me sols la pols
d'una terra sempre desconeguda.
Teresa Pascual. Bengales en la fosca, 1997
que ara grava la teua mà segura,
vull eixe engany que trames amb la brotxa
primer sobre la cara, sobre els braços,
que em transformes el pit en un misteri,
que em simules al ventre una capella,
en les cames dibuixa'm un viatge
amb un únic projecte de partida
i sobre els peus escriu-me sols la pols
d'una terra sempre desconeguda.
Teresa Pascual. Bengales en la fosca, 1997
Etiquetes de comentaris:
imatges,
lluita,
Palomero [Josep 1953-],
Pascual [Teresa 1952-],
pell,
viatges
8 de juny de 2009
Epigrames [selecció]
El meu epigramatari farà somriure a tothom excepte al destinatari. No hi ha albada sense llum ni rosa sense perfum. La terra negra al jardí i el pedruscall al camí. Crida el metge si no ets mort i, ploguent, no reguis l'hort. Si al pròxim traeix l'enfit no li diguis: -Bon profit. Qui de llibres bons fa estoc sap que el saber ocupa lloc. Toca més de peus a terra el regidor de l'esquerra. L'avi et deixa sense un ral, la tia et pren la verema, però ja t'han donat un tema per a la tesi doctoral. Carles Fages de Climent. Epigrames, 2002 |
Etiquetes de comentaris:
epigrames,
Fages de Climent [Carles 1902-1968],
ironia,
llibres,
somriure,
tesis
7 de juny de 2009
Serenitat
A les mares
Tu que atorges el bé,
sense un bri de metzina,
de restar sana i estàlvia
dins de la pell humida
sota la pluja benigna.
Has furgat confiada
a resguard de la infàmia.
Decisiva, has vetllat
per un futur millor
en minúsculs detalls.
Corprens a l’alba,
pedaleig de l'ànima,
suavitat a cada galta.
I et sents enmig d'ones
d’una mar en calma.
Gratitud abissal
que refresca les gotes
valuoses de sang
que circulen, dansant,
dins aquest cos selvàtic.
Teresa Grau i Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alba,
calma,
detalls,
futur,
gotes,
gratitud,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
mares,
pedalejar,
persones,
salut,
sentiments,
serenitat,
suavitat,
vetllar
4 de juny de 2009
Tot el que visc
Etiquetes de comentaris:
Aguda,
camins,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
mirada,
poesia breu,
poesia humil,
poesia senzilla,
temps,
Torà,
Vilalta Serra [Enric]
1 de juny de 2009
Alguns poemes
Alguns poemes són a contrallum del desig i en hora blava i grisa, naixen d'un ventre de mar i destí de lluna, són bitàcola d'amor. A les pàgines de pell que encengueren l'alba he deixat callats els mots com peixos que anuncien girafes en la nit. Si et parla la mar a cau de batecs entendràs avui potser la nuesa dels estels que et mosseguen el delit, sentiràs la meua veu de baladre conjurant goles de llop i distància per explicar-te què senten els nàufrags de brúixoles que clissen el teu nom. Maria Soledat González. Mar d'heura, 1995 Il.: Xavier Arenós |
Etiquetes de comentaris:
amor,
Arenós [Xavier],
baladres,
estels,
estimar,
González i Felip [Maria Soledat 1962-],
heura,
mar,
poesia bonica,
poesia marítima,
Premi de Poesia del Certamen Literari Ciutat de Vila-real 1994
Subscriure's a:
Missatges (Atom)