del desig i en hora blava i grisa,
naixen d'un ventre de mar i destí
de lluna, són bitàcola d'amor.
A les pàgines de pell que encengueren
l'alba he deixat callats els mots com peixos
que anuncien girafes en la nit.
Si et parla la mar a cau de batecs
entendràs avui potser la nuesa
dels estels que et mosseguen el delit,
sentiràs la meua veu de baladre
conjurant goles de llop i distància
per explicar-te què senten els nàufrags
de brúixoles que clissen el teu nom.
Maria Soledat González. Mar d'heura. 1995
Il·lustracions: Xavier Arenós
Premi de Poesia del Certamen Literari Ciutat de Vila-real 1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada