Tot el que visc

Tot el que visc s'assembla a aquell poema

que em creix de sobte a dins i s'apodera

de mi i em magnifica.

No soc jo

qui creix, sinó el desig de sobreviure;

i un cop ja buit de mots resto expectant

i se m'adorm el temps a la mirada.

Miquel Martí i Pol, Els bells camins. 2004