hi ha un munt de plantes
i en sents les converses
si no les espantes.
La que està al portal
sempre veu els grans.
Coneix mares, nens
i també germans.
A la biblioteca,
sota els fluorescents,
un cactus explica
els seus pensaments.
S'envolta d'històries
lluny de la claror
perquè ell viu només
d'imaginació.
La que està a la cuina
pateix sobrepès.
Dolça i amistosa
duu un fullatge espès.
Les que estan al pati
conten acudits,
punxen les pilotes
i miren partits.
Però les grans palmeres
parlen amb el vent
i compten estrelles
en el firmament.
Núria Albertí. Amanida de poemes. 2008
Il·lustracions: Christian Inaraja
