Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

28 de setembre de 2014

La veu del poble

Parc Natural de Montserrat
El meu poble és de fang,
i té els carrers eixuts
per l'àrdua suor de tots els pobles.
El meu poble és de serres i de pins,
i de sinuosos camins
on refilen sublims
els ocells nouvinguts
amb un flat de primavera.
El meu poble és sec i àrid,
però quan plou
a cada rasa brolla un rierol
i els peixos tornen.
Amb l'aire fresc del matí
canta un rossinyol,
el vent dissipa la tristesa
i fins i tot, a l'hivern, la neu fon l'enveja.


(Fragment)




Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997

És la tardor:

Parc Natural de Montserrat
És la tardor:
un núvol   se m'acosta,
blanc i esponjós,
sense doblecs ni arestes.

Omplo la pàgina
d'interrogants.
Com un joc, em plau
la corbatura dels signes.

Potser ara, quan sigui en ple
hivern, n'arribi a trobar
la resposta.


Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002

22 de setembre de 2014

M. Àngels Anglada : passió per la memòria (2)

Diada Nacional de Catalunya
El seu independentisme es basa en la convicció que no hi ha cap altra
solució viable per a la pervivència de la llengua catalana en unes
condicions òptimes. Creu que, en l'àmbit de la cultura i de la llengua,
els catalans viuen en un estat colonial i tenen el dret d'exercir la seva
sobirania plena en el context de la nova Europa. Si Malta o Xipre,
posem per cas, han aconseguit la independència, per què els catalans
no hi poden aspirar? Tot és un problema de poder: darrere d'una llengua,
darrere d'una cultura, sempre hi hauria d'haver un estat per defensar-la.
El seu independentisme beu de les arrels populars que tenen per
indestriable la independència nacional i l'alliberament social.


(Fragment)



Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003



21 de setembre de 2014

Viatge a Núria

Vall de Núria

                    Les clares rutes del teu cos i el vent
                                a les terrasses altes de la nit.
                                                 Miquel Martí i Pol


És bell el paisatge del teu cos,
tan bell
que la llum del sol, quan s'hi reflecteix,
desprèn una flaire de complaença.
Tan bell
que els poetes novells
encara no coneixen les paraules
adients per descriure'l,
i els més avesats no gosen rimar-lo.

(Fragment)




Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997 
Pr.: Isidre Domenjó

A Oxford

students at trinity
                     I


Renovellada per uns altres cursos
que tornen, un afecte encara molt
més entranyable sent per tu, que em nugues
tot i els anys a la ferma lleialtat,
amb llaç afable, per tal com la teua
gràcia a res podrà cedir. Aquest
verger, aquest jardí, ben meus, els porte
tan endins que també són públic goig.
Encant tan íntim m'ompli les idees,
la melodia de les torres, llunys
camins de plàcides arbredes soles,
el volt de les finestres, cada lloc
ofert als ulls de tot aquell qui vulga
fer cordial tribut d'amor a tu.





Gerard Manley Hopkins. Sonets complets, 1999

Bufa un vent fresc.

Parc Natural del Delta de l'Ebre
Bufa un vent fresc.
Sobre els verds arrossars,
l'ombra d'un núvol.




El vent el sol la pluja

El vent el sol la pluja
s'han casats tot avui
tres rufians atrevits
en la follia units
que nos han fet un dia
esborrifat d'amor




Gerard Jacquet. Dolces nafres, 2005

Salt olímpic

Vola. Per uns segons només.

Pirueta. I voldries retenir la imatge
del cos del saltador suspès entre el trampolí
-braços en creu-
i la piscina.

                    Però no. Uns segons més tard
esclata en escumes l'aigua.
Emergeix i neda somrient.
L'aigua és preciosa sobre totes les coses
-escriu Píndar.



Manuel Forcano. Com un persa, 2001

14 de setembre de 2014

Sé que no pertanyen

漂亮花
Sé que no pertanyen
Ni al matí ni a la nit,
Les flors del meló.

Jordi Coca. Versions de Matsuo Bashō, 1992


El paradís retrobat

Sunset (Explored) per Beverley Goodwin a Flickr
L'època de Milton va ser molt conflictiva
per a Anglaterra, i la superació de les seves
dificultats va determinar el caràcter del país
en els seus aspectes essencials.


(Fragment de la introducció)

Esteve Pujals, dins,


John Milton. El paradís retrobat, 1994

Orfebre de llum

                                     A la Núria, amb qui
                                comparteixo el plaer d'estimar.




A les ales del capvespre
l'amor és un orfebre de llum.

El goig es fon amb l'ésser.
De tots els plaers, només l'esclat
dels sentiments damunt la pell
ens domina amb la força
de l'esglai immutable: nat
com el foc, el desig s'afua
cor endins; i la natura encesa
del seu joc ens allibera
l'esperit.
                 A fora, la nit
obre, clara i serena,
una via d'accés als astres.
I la lluna mai s'acaba.




Joan Graell i Piqué. Memòria de les pedres, 2002

12 de setembre de 2014

Foguera d'esvàstiques

Guinardó (Barcelona)
          (Que sempre hi hagi, en cada guerra,
           un grup d'homes i dones que s'hi oposin.)


Un brunzit en la nit
em refresca l'ànima.
Sento un clamor de fondes veus
que memoren, amb el semblant mil·lenari,
el triomf del coratge
sobre la força brutal de les armes.

(Les armes són efímeres,
però la guerra perdura.)
Al meu poble, tota la gent esdevingué cendra.
Cendra d'homes i dones que avui el vent escampa
damunt la pàl·lida terra.
                                       Perquè les flors
hi creixin com el rovell als fusells.



Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997

El matí d'estiu encara és fresc

ciao!
El matí d'estiu encara és fresc.
I just ara acaba d'arribar el jovenet
en aquest poble verd nou al seu goig.
Torna a pujar el pujol vora mar.
D'allí estant s'atura ansiós al risc
d'una cosa senzilla: dolcíssim pecat
al seu cor perquè davalla
la jove lletera i el veurà.


Sandro Penna. Poemes (1927-1938), 1992

Calma d'estiu:


Calma d'estiu:
dins la roca penetra
el cant de la cigala.



La felicitat

Diada Nacional de Catalunya
Instant pur
que el desig
recorda.




Marc Granell. Tard o d'hora, 2006

Tot extrem voler ens nega

Cleveland Sunrise at Edgewater Park
Tot extrem voler ens nega
                           els nega,
        deien -enfurismats- els déus i el foc gelós.

Dins l'aigua,
passen trens carregats de besos i de mans,
s'enfonsen el llit, la terra,
                                       quan
                           arribo
               fins
      a
tu,
cel obert.



J. M. Sala-Valldaura. Tot extrem voler, 1977

11 de setembre de 2014

Què cal saber de Catalunya

Els problemes jurídics que té plantejats Catalunya
poden tenir una gran diversitat de solucions pel que
es refereix a llur adjectivació. Substancialment,
només en demanem una, la més fàcil de realitzar
i la més difícil d'impedir, perquè ve imposada per
la natura: és la que objectivament consisteix en
la persistència en el mateix esperit, i subjectivament
en servar-li fidelitat.


(Fragment)



Maspons i Anglasell, dins,


Ferran Soldevila. Què cal saber de Catalunya, 1968

9 de setembre de 2014

Infantesa

Pont del Bruguer
No pas com el qui caça papallones
I les clava, isolades de la vida,
Orfes de la claror que les voltà
Vull recordar, infantesa,
La tremolor irisada dels teus dies.

Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
I les fràgils ciutats de l'esperança,
Ben lliure hi vagaregi la memòria,
Entre la claror tendra
I daurada d'un temps d'ales i flors.



Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,..., 1990


7 de setembre de 2014

Endreça

neix un nou dia (II)
Sota la noble expandida tendresa dels arbres de França,
consirós vora el curs just i fidel dels seus rius,
he volgut donà' a l'abundància del cor una antiga
regla que l'acordés amb el pudor de la veu.
Arribareu sense mi a la pàtria expectant, ...

Carles Riba, dins,
Solc: Literatura catalana amb textos comentats..., 1980

Tema amb variacions - XIV -

DSC05824
Em feriren els estels
amb la més dolça ferida...
Posaven damunt dels brancs
la seva clara florida
mentre cantava la font
una suau melodia.
De la fredor de la nit
el teu braç em protegia.
No veia el teu rostre obscur
però els teus ulls els sentia
damunt dels meus ulls oberts
al misteri que ens havia
presos en l'encantament
d'aquella llangor divina...
Em feriren els estels
amb la més dolça ferida.
Amor, et creia tan lluny
i tan a prop que et tenia!...

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - XIII -

Taken at George's - View large to see the fine drops of dew
Dormia freda la nit
de tenebra embolcallada.
Cap somni li feia llum,
cap respir l'acompanyava...
Poc a poc es despertà
la veu d'una font de plata
i cridava dolçament
la claror de l'estelada;
la sentia el rossinyol,
ai amor!, canta que canta;
la sentia el lligabosc,
el seu perfum li donava;
la bevien els estels
i s'abrusaven en flames.
També vaig sentir-la jo
i dintre el cor se'm clavava;
tots els somnis em prengué,
rosava totes les albes,
i va deixar-me llanguint
por la seva veu llunyana...
Dormia tèbia la nit
i les roses esclataven.



Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - XII -

muntserrat .. (Montserrat)
Volia l'estel,
collia l'espina.
Tast de paradís,
sols regust de mirra.
Si volia el foc,
ai cendra mesquina!
Cercava la llum,
tenebra venia.
L'amor he cridat,
dolor responia.
Ell s'ha fet senyor
de la meva vida.


Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

4 de setembre de 2014

Tema amb variacions - XI -

2 de juliol de 2014. 10è Barcelona Festival of Song
Si em prenies un sospir
un altre se'n seguiria;
després vindria el tercer,
després ja em descomptaria...
No vull mai més que el dolor
pugui fer-me companyia.
Si em prenies un sospir
potser ja t'estimaria!...

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - X -

Universitat de Girona (UdG)
Ai brisa de bon matí
que has dormit a la muntanya,
em portes en despertar
tota la meva enyorança
d'una campana clement,
d'un riu que tot cantant passa;
del cel blau, del cim nevat,
d'aquella tranquil·la estança...
Ai brisa de bon matí
que has dormit a la muntanya
i em portes l'enyorament
d'un rostre i una mirada!...

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952