un grup d'homes i dones que s'hi oposin.)
Un brunzit en la nit
em refresca l'ànima.
Sento un clamor de fondes veus
que memoren, amb el semblant mil·lenari,
el triomf del coratge
sobre la força brutal de les armes.
(Les armes són efímeres,
però la guerra perdura.)
Al meu poble, tota la gent esdevingué cendra.
Cendra d'homes i dones que avui el vent escampa
damunt la pàl·lida terra.
Perquè les flors
hi creixin com el rovell als fusells.
Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent. 1997
Pròleg: Isidre Domenjó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada