A la Núria, amb qui
comparteixo el plaer d'estimar.
A les ales del capvespre
l'amor és un orfebre de llum.
El goig es fon amb l'ésser.
De tots els plaers, només l'esclat
dels sentiments damunt la pell
ens domina amb la força
de l'esglai immutable: nat
com el foc, el desig s'afua
cor endins; i la natura encesa
del seu joc ens allibera
l'esperit.
A fora, la nit
obre, clara i serena,
una via d'accés als astres.
I la lluna mai s'acaba.
|
14 de setembre 2014
Orfebre de llum
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada