Bata esllanguida. Vals convulsiu.
Obra de lassos santideguixis,
Wagner s'irrita, Mozart somriu.
De: Auques i ventalls, Torreta, núm. 140
Es troba en el llibre:
Josep Carner. Poesia. 1992
A cura de Jaume Coll Llinàs.
| I diré rosa, i claror d'aigua pura, i estels en somnis: els violins ja canten la frescor d'una dansa. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
![]() |
|
M'has besat al front o a la boca, no ho sé, m'ha arribat només una veu dolça i la densa fosca ha envoltat l'astorament d'unes tímides pestanyes. Al front t'he besat de pressa, car m'ha trastornat el perfum del teu alè tot fluint, però no ho sé, -m'ha arribat només una veu dolça i la densa fosca ha envoltat l'astorament d'unes tímides pestanyes, m'has besat al front o a la boca? (De Poma de la falda) Jaroslav Seifert. Els galls, els morts i l'amor de les dones, 2005 |
| Amb tu per pal, vela, bandera i àncora que mai no s’arrossega, l’angost i opressiu mar de la mort, ara no em sembla pas innavegable. Robert Graves. D’amor : trenta poemes, 1991 |