Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
A poc a poc, per més restar.
A ulls oberts. A veu planera.
No vull sorolls de medir temps,
ni veus altives, ni companyia.
Vull ser barqueta sense rems,
que sols el vent, li fa fer via.
Tastar-te plena. Sentir-te tota.
Palpar-te amb ànsia. Beure't a gota.
Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
....
Quan siga cel tot l'horitzó,
seré engolit per una ona.
I en un murmuri de cançó
diré: T'estime, Barcelona.
(Fragment)
Ovidi Montllor
Jordi Tormo. Ovidi Montllor : un obrer de la paraula, 2015
