Nits de juliol

O juliol, jo canto les teves xafogoses
superbes nits que abrasen alcoves i jardins;
les teves nits que encensen els astres, amoroses,
tes nits profundes, plenes d'olor de gessamins.
Les tàpies i els massissos arreu arreu amaguen
en llur secret misteri, acollidor del bes,
suavitat de braços que es pengen i embriaguen,
sentors de cabelleres que fan l'oreig espès.
Les flors que protegeixen balcons i glorietes
no en diran mai cap cosa d'amades i poetes.
Quan es fa tard, els aires ja són més aclarits.
La lluna és alta: esguarda de molt amunt, divina;
i passa un fresc murmuri que dolçament inclina
les albes flors, cansades igual que uns ulls marcits.



De La inútil ofrena,1924


Josep Carner. Llibres de poesia : 1904-1924. 2016

Edició: Jaume Coll

Glorieta de vims

Glorieta de vims;
s'aboquen pels vitralls
els rosers en florida;
munió de flabells
vinguts d'arreu del món
enjoien les vitrines.
Envoltada de llum
dins de l'estança closa
una dona reposa
els peus sobre un escó.
Li germina en els ulls una alegria nova,
cada batec un parpelleig d'estels; estotja
dintre seu una promesa, l'habita
un repicar de cascavells.
Amb gest senyorial
desfà la trena flonja
d'acolorida mel,
destrena una recança:
            quan em mirin als ulls
                     els teus ulls diran mare.




M. Teresa Saladrigas. Patrimoni secret, 2005
Pòrtic: Melcion Mateu

Glorieta del jardí

Glorieta del jardí,
d'esquena a la mar oberta,
d'un camí de cirerers
coronament i ofrena.
En els meus records d'infant
és l'ombra teva tan fresca,
oh dolç recer amorós
en aquelles tardes tèbies!...
Glorieta del jardí,
que ets tan reclosa i tan bella,
enyoro els teus cirerers
en aquesta primavera.



Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010
Ed.: Abraham Mohino i Balet
Epíleg: Vinyet Panyella