Mirandes entre núvols de cel i de bugada:
els dilluns primicers una mà delicada
us decora de veles, o casolans vaixells!
De nit banderes blanques i argent de claraboia,
i a l'alba sempre es veuen els braços d'una noia
com per aplegar estrelles o amanyagar els ocells.
Poemes de suburbi 1927
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica..., 1987
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dilluns. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dilluns. Mostrar tots els missatges
30 d’abril 2016
Terrats
Etiquetes de comentaris:
alba,
aniversari,
Benguerel [Xavier 1905-1990],
braços,
cobertes,
dilluns,
estrelles,
ocells,
persones,
poesia visual,
suburbis,
vaixells,
veles,
Viladecans [Joan-Pere 1948-]
09 de juliol 2013
Bicicletes
A la línia recta,
bicicletes sense llum.
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba.
Els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges,
que només podria veure sota el llit.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Un dilluns perfecte,
bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord,
que dec haver guardat per aquí.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Blaumut. El turista, 2012
bicicletes sense llum.
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba.
Els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges,
que només podria veure sota el llit.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Un dilluns perfecte,
bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord,
que dec haver guardat per aquí.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Blaumut. El turista, 2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arbres,
bicicletes,
Blaumut (Grup musical),
cançons,
dilluns,
gelats,
llum,
pensar,
persones,
somriure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)