Ser un ratolí de biblioteca

Esdevinc petit i silenciós.
M'entaforo allà. al meu racó,
entre llibres de roba i cartró,
i un coixí lila i esponjós.

Romandré immòbil i neguitós
fins que desfili el darrer nadó.
Sé del cert que, de nit, en la foscor,
a la biblioteca, hi ha sarau gros.

Hi són tots els meus amics: Jim Botó,
Nana Bunilda i Celestina,
Trencanous, Pippi i en Rovelló.

La Mary Poppins, la Clementina,
l'Elmer, els contes de mel i cotó,
els Mumin, Xola i Ottolina.

Hi haurà viatges en coet i camió,
tràngols al bosc i a Cotxinxina,
confidències, jocs i acció.

Tocar el cel amb els dits. 2020

Text de Pep Molist.
Il·lustracions de Christian Inaraja.

Reserva natural

Alguna nit ─que l'endemà fos festa
podríem asseure'ns, tu i jo, a taula,
i deixar-hi el feix de noses
que ocultem. Embrancar-nos
en una orgia de recances, malentesos,
bons propòsits. Exhumar velles preguntes
abans no germinin per sorpresa,
confessar-nos tot allò que de l'altre
ens desagrada o el que sempre
n'esperàvem i mai no hem gosat dir.
Com si fos un coit reprès fins a altes hores,
culminat amb l'inventari d'encerts i de triomfs
entre els quals figuraria aquest esclat
de confidències.

No ho féssim pas: ¿com retrobaríem la màgia
que en algun punt de la nit hauria corregut,
aterrida, a ocultar-se en un lloc inaccessible
de la casa, tement que la miréssim de fit a fit?




Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009

Amb un pròleg d'Esther Zarraluki.

Confidència

Tant sospirar, tant somniar!,

i el dia, inútil, se me'n va.

Soc un amic massa garlaire

del pi, l'ocell i l'aire;

senyor tan sols,

en un atzar passat de pressa,

de borrissols i plomissols

que un raig de sol travessa.

Josep Carner. Poesia. 1992