Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris confidències. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris confidències. Mostrar tots els missatges

09 d’abril 2020

Reserva natural

Alguna nit ─que l'endemà fos festa
podríem asseure'ns, tu i jo, a taula,
i deixar-hi el feix de noses
que ocultem. Embrancar-nos
en una orgia de recances, malentesos,
bons propòsits. Exhumar velles preguntes
abans no germinin per sorpresa,
confessar-nos tot allò que de l'altre
ens desagrada o el que sempre
n'esperàvem i mai no hem gosat dir.
Com si fos un coit reprès fins a altes hores,
culminat amb l'inventari d'encerts i de triomfs
entre els quals figuraria aquest esclat
de confidències.

No ho féssim pas: ¿com retrobaríem la màgia
que en algun punt de la nit hauria corregut,
aterrida, a ocultar-se en un lloc inaccessible
de la casa, tement que la miréssim de fit a fit?




Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009

Amb un pròleg d'Esther Zarraluki.

11 d’octubre 2016

Confidència


Estany del sol (Muntanyans) per Teresa Grau Ros
Tant sospirar, tant somniar!,
i el dia, inútil, se me'n va.

Soc un amic massa garlaire
del pi, l'ocell i l'aire;

senyor tan sols,
en un atzar passat de pressa,
de borrissols i plomissols
que un raig de sol travessa.



Josep Carner. Poesia. 1992