Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges

16 d’agost 2020

Rius i muntanyes

Rius i muntanyes notables
per Catalunya s'estenen
donant-li fonts regalades
i més fresques salzeredes.

El Montseny tot l'any destria
sa nevada cabellera;
Montagut, Montsant i Prades
per Tarragona s'estenen.



Antoni Bori i Fontestà, dins,

Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.
Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger

27 de desembre 2017

Tarragona un matí de vent

Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades
blavors i junts renillen amb vigorós anhel;
la terra s'enlluerna de la claror del cel,
i corre una frisança d'argent per les onades.

I esmenta l'urbs augusta les esplendors llunyanes
de son poder, i escolta pels aires ressonar
el vent gegant que un dia calia per inflar
els estendards de Roma, les veles catalanes!

Enmig de les empentes, les fúries i els braols,
es drecen les muralles com protegint estols;
superbament encara fulguren les pedreres;

i encar en una glòria de sol i cel i vent,
la Catedral s'eleva dins la claror resplendent
amb una apoteosi vibrant de polsegueres!



Josep Carner, dins,

Joaquim Molas. Viatge poètic per Catalunya. 2014

Il·lustracions: Roser Capdevila

08 de gener 2012

El Serrallo


A l'Ariel, que de l'Argentina
em va dur Borges, Charly García, el tango,
el mate i altres devocions.


Caminem damunt les columnes vertebrals
del Serrallo i a banda i banda, com vèrtebres,
les barques. Les ones han fet saltar la pintura
i el nom retolat en negre. Un pescador recorda
una xarxa per trenar i un peix mort llega al fons
l'espina. Quan el sol entra dins els turons
per enfosquir-se, un peu llisca dins la sabata
de xarol o un ham en la negror, només es veuen
els fanals d'oli i alguna estrella, l'Ariel i jo sabem,
malgrat la distància que separa les nostres terres,
que això que acabem de presenciar, alhora tan complex
i simple, se'n diu imatge poètica i que el conjunt d'aquestes
algun dia salvarà el món i que tots som cada vegada més
uns deixebles bords de Copèrnic quan pensem que la Terra
no gira al voltant del Sol sinó dels poetes.




Guillem Troté Daroca, Les llars, dins,