la teva, mai la d'un altre
la que reflecteix una vida
dins d'una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S'esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d'aquest ser-hi
tan precís que
s'allarga en el contingut
de cada paraula clara..
Com ho és la poesia.
Montserrat Abelló