Tan sols la paraula nua la teva, mai la d'un altre la que reflecteix una vida dins d'una solitud curulla de promeses, on tot és possible. S'esvaneixen els dubtes la foscor claror es torna i els sols variants i múltiples cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen força. Enllà d'aquest ser-hi tan precís que s'allarga en el contingut de cada paraula clara.. Com ho és la poesia. Montserrat Abelló |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
22 de març 2014
Tan sols la paraula nua
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
admiració,
Barcelona,
claror,
Dia mundial de la poesia 2014,
Institució de les Lletres Catalanes,
persones,
poesia compartida,
poesia sublim,
primavera,
promeses,
sol,
solitud
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada