Els camins del vers per on avancem
són l'amplíssim límit del pensament,
espais indesxifrables de la ment,
laberint de somnis que ens imposem.
Quin mot no és serena pau de la nit
per on pugen clarors inesperades
del silenci? Ombra i veu, aturades
en el gest de la tarda, són l'oblit
i la circumstància; allò que som
i allò que volem ser, allò que intuïm
i allò que sabem del cert... Els errors
i els defectes transcorren fèrtils com
transcorre el temps i els criden noms sonors
que proclamen l'orgull que compartim.
Blanca Igual i Ayerbe, dins,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada