Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Argentina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Argentina. Mostrar tots els missatges

27 d’octubre 2026

Remolí

Què dirà la pedra foradada?
Aquella pedra màgica sanadora de l'ànima.
Parlarà de la meva paciència de dona,
dirà que estic dreta, que sé esperar...
Veig la lluna passant sobre l'herba.

Aquesta nit tan nit, bufa amb força el vent del sud.
Què dirà la pedra foradada?
Aquella pedra màgica sanadora de l'ànima.
Ara en soc dues sobre l'herba.
El cel està tan fosc, i al voltant està tot cobert de neu,
blanca és la neu i blanca és la lluna.
Veig la lluna passant sobre l'herba.
Què dirà la pedra foradada?
Aquella pedra màgica sanadora de l'ànima.

Fa un vent arremolinat
(no és bon auguri).
Passa sobre els turons baixos,
passa sobre la terra àrida,
passa sobre els pebrers bords.
M'emprenyo amb raó.
Vent, no t'emportis el nostre idioma.
M'emprenyo perquè no vull oblidar.
Vaig arribar aquí amb la meva gent.
Vent, emporta't amb el remolí
els mals esperits.
Ja es va ponent el sol.



De: Argentina

Idioma: Mapudungu



Carina Carriqueo


Llengües vives : mostra poètica de llengües indígenes d'Abya Yala. 2025. P. 66-67

"Agraïments" del PEN Internacional. 
"Llengües vives. El procés" introducció.
"Cada paraula en llengua aborigen és una bala per la llibertat" d'Urtzi Urrutikoetxea.
"A tall de presentació" de Miguel Ángel Oxlaj Cúmez, editor.
"Introducció a l'edició catalana" de Laura Huerga.

Traducció d'Octavi Gil Pujol.

29 de març 2026

Imatge austral

               Al sud d'Argentina

Davallen, al llac, les formes dels salzes,
la cridòria curulla la tarda,
dins l'aigua un nen fa el mort. No se'ns hi veu,
per més que enfoquem: ja som el que manca,
el desballestament d'una postal.




Elm Puig Mir. Planeta latent. 2022. P. 29

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2021.

08 de gener 2012

El Serrallo


A l'Ariel, que de l'Argentina
em va dur Borges, Charly García, el tango,
el mate i altres devocions.


Caminem damunt les columnes vertebrals
del Serrallo i a banda i banda, com vèrtebres,
les barques. Les ones han fet saltar la pintura
i el nom retolat en negre. Un pescador recorda
una xarxa per trenar i un peix mort llega al fons
l'espina. Quan el sol entra dins els turons
per enfosquir-se, un peu llisca dins la sabata
de xarol o un ham en la negror, només es veuen
els fanals d'oli i alguna estrella, l'Ariel i jo sabem,
malgrat la distància que separa les nostres terres,
que això que acabem de presenciar, alhora tan complex
i simple, se'n diu imatge poètica i que el conjunt d'aquestes
algun dia salvarà el món i que tots som cada vegada més
uns deixebles bords de Copèrnic quan pensem que la Terra
no gira al voltant del Sol sinó dels poetes.




Guillem Troté Daroca, Les llars.



Es troba en el llibre:

Alçar la veu. 2003