Què li passa al teu nin tan callat?
Què li passa al teu nin tan tranquil?
Jo el bressol amb la força d'un brau,
l'esperon en brandar-lo ferreny.
Què li passa al teu nin que és tan quiet?
Què li passa al teu nin que és tan sorn?
Jo l'engrons amb cançons com un clam
heure el son de la vida no pot.
Víctor Gayà. Com la sequera. 2004
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gayà [Víctor 1952- ]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gayà [Víctor 1952- ]. Mostrar tots els missatges
15 d’agost 2009
04 d’agost 2009
La mesura certa
No embruteu la pena de la meva companya
amb paraules rodones.
Pensau que aquesta nit ella dormirà sola
sobre una màrfega immensa farcida de rostollar,
dins els llençols extensos de boira prima freda i humida;
ni tan sols llevarà la vànova que penja més enllà del llunyedar.
No embruteu la pena de la meva companya
tractant de contenir-la.
Pensau que tota la nit olorarà a tàlem per la planura sobrera.
Pensau que en arribar l'alba
li quedarà la tasca serva de refer el llit a la mesura certa.
Víctor Gayà. Com la sequera, 2004
amb paraules rodones.
Pensau que aquesta nit ella dormirà sola
sobre una màrfega immensa farcida de rostollar,
dins els llençols extensos de boira prima freda i humida;
ni tan sols llevarà la vànova que penja més enllà del llunyedar.
No embruteu la pena de la meva companya
tractant de contenir-la.
Pensau que tota la nit olorarà a tàlem per la planura sobrera.
Pensau que en arribar l'alba
li quedarà la tasca serva de refer el llit a la mesura certa.
Víctor Gayà. Com la sequera, 2004
Subscriure's a:
Missatges (Atom)