L'enemic del poeta

Baixo lentament
de sobte ric, sense voler-ho
sempre ric
entro a l'esquerre, a la cuina buida
obro els quatre porticons de la finestra que dona a l'est
m'assec a la taula amb pomes escampades
m'abstrec tota sola.

Sola gaudeixo dels moments de l'alba.

Maria Lainà

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 54-55

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Qui va començar

Qui va començar a pensar
com catalogar
allò que anomenem
home i dona
podria haver quedat
amb algú per passejar
amb qui fos,
a la vora del mar,
i gaudir
del silenci.

Ian Bermúdez. Ser h(u)ome*∞(à). 2015

També es troba a:

«El bagul de qui voleu ser» 

El gènere com a construcció

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 258-259

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

gairebé havia oblidat

gairebé havia oblidat
que de petites ho feien sovint
havent dinat a les celebracions
i després amb les amigues

gairebé havia oblidat
que de joveneta se les aprenia de memòria
en gaudia als concerts
o en la intimitat de la seva habitació

ara hi té una nova cita
un cop al mes, dissabte al migdia

gairebé havia oblidat fins a quin punt ho necessitava
gairebé havia oblidat que és filla d'un poble cantaire

ia ahaztua zuen

ia ahaztua zuen
txikitan halaxe egin ohi zutela
ospakizunetako bazkarien ostean
eta geroago lagunartekoetan

ia ahaztua zuen
gaztetan buruz ikasi ohi zituela
haren gelako intimitatean gozatu
kontzertuetan partekatu

hitzordu berria du orain
hilean behin, larunbat eguerdian

ia ahaztua zuen noraino zuen behar
ia ahaztua zuen herri kantari baten alaba zela

De: Aro berrirako ariketak = exercicis per a una nova època.

Mari Luz Esteban. Reformes carnals = Haragizko erreformak. 2024

Traducció: Ainhoa Aranburu Puente i Ferriol Masip Bonet.

Text en català i basc.

Traducció al català de la cita inicial:

   Reformes corporals:

Formes d'accions col·lectives
que reorganitzen els usos del cos,
que modifiquen les relacions
entre els individus i els processos socials
i generen nous subjectes històrics

Jean i John Comaroff

Dona embarassada

En la quietud
uterina,
amagades de mi,
amagades dels miralls,
les arrels fetals de canell
i cor
s'entortolliguen dins meu.
Pertanyen a l'infant,
a l'encastat,
un plomatge de constel·lacions.

Camino per la casa
peu nua
i una càlida corda de sang
em lliga al meu fill.

La pluja cau pels jardins i les inscripcions
però jo em mantinc al caire de la pluja.
Soc un receptacle
que recull una altra pluja, amniòtica
perquè ell sol en la seva residència oficial
en gaudeixi.

Penso en l'ús tranquil dels parpres nonats
i en la quietud dels meus pits que s'inflen,
un càlid procés de força.

Un nom ja comença a suggerir les síl·labes,
però aquest roman secret,
l'ombra d'una cua de peix,
un sospir entre la nit i el dia.

—————————————————

Expectant Mother

In the stillness,
uterine,
hidden from me,
hidden from mirrors,
the foetal roots of wrist
and heart
are coiled within me.
They belong to the child,
to the incast,
a plumage of constellations.

I walk around the house
in bare feet
and a warm rope of blood
links me to my child.

Rain falls on gardens and inscriptions
but I hold the edge of the rain.
I am a receptacle
in which other rain, amniotic, gathers,
for the one in his official residence
to enjoy.

I think of the quiet use of the unborn eyelids
and the stillness of my breasts that swell up,
a warm procedure of strength.

Already a name suggests its syllables,
but this remains secret,
a fishtail shadow,
a whisper between the night and the day.

Penelope Shuttle

Es troba en el llibre:

Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010. P.  314-315

Antologia en versió bilingüe.

Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló.

Il·lustració de la sobrecoberta: Notes in Time, de Nancy Spero.

Viatge

Llançar-se a allò que és desconegut,
salva, diuen...
salva, però, d'una mateixa?

Avisa el vent que es pot partir,
que espeteguin les sogues, neguitoses,
contra el pal i la coberta;
que serriquin els taulons amb l'embat de les onades
i es despleguin veles
i, tibants, s'emportin a pler
la barca al salt d'onada.
Embolica'm amb el teu blanc més blanc que l'escuma
perquè pugui gaudir de l'estesa de llum blanca.
Em sé embriaga de nous mots,
acuitada de paraules
que em permetin dir mons nous.

Onades revesses i torbonades
m'han deixat ara surant
indigent, damunt d'un fustot vell,
és tot el que resta de la barca.
Soc salvada? Salvada amb jo
mateixa.

I. Esclats de llum i de mar

Neus Forcano. Camins de sorra i sal. 2023

pau

La pau és un espai tendríssim
que es guanya, prou que ho saps, en solitari,
i es frueix amb el món per companyia.

Miquel Martí i Pol. Pensaments. 2007

Edició a cura de Xevi Planas

El plaer més senzill

El plaer més senzill, el sol plaer,
cada dia del món que t'acompanyi:
el perfum de la pluja de l'agost,
el so dels grills brodant un vel de fosca,
i un frec suau de seda de bedoll
que t'ompli de calfreds la pell de l'ànima.

Feliç aquell qui troba en cada cosa
les arrels poderoses del que és bell
i bo, i necessari, i en gaudeix.

De: Sapiencials, 9

Nicolau Dols. Feliç. 2020

Pròleg de Jordi Llavina.

Epíleg de Biel Mesquida.

des que vam arribar

des que vam arribar
que ens estem morint
i no hem pensat a gaudir les vistes

— viu amb plenitud

Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2017

Traducció de Bel Olid.

Barcelona fa festa

 Als barcelonins ens encanten les
festes i Barcelona, com a bona ciutat
mediterrània que és, en té una rica
tradició que es va desplegant al llarg
del calendari.

A Barcelona, la festa la construïm,
la vivim amb intensitat, en definitiva,
la gaudim. És el punt més àlgid
d'expressió de la vida ciutadana.
El calendari ens reserva espais per
poder trencar amb les rutines diàries.
Uns espais temporals que ens ofereixen
amb una generositat maternal
el fet de sentir-nos comunitat, veïns
de la gran Barcelona, que, en la festa,
es converteix en propera, abastable,
manyaga, dolça i arrauxada alhora.

Fragment.

Teresa Duran i Armengol

Barcelona : festes = festivals = fiestas. 2016

Text: Teresa Duran Armengol
Fotografies: Pere Vivas, Hans Hansen, Oleguer Farriol, 
Biel Puig, Ricard Pla

Les oliveres

                          A Josep Pijoan

Oh la delícia de les oliveres,
movent-se lleus en un silenci clar
quan se fonen calitges volanderes
damunt la franja rutilant del mar!

I és que llurs copes, fines i lleugeres,
gaudeixen sense a penes murmurar
de la gran complacència de guaitar
limpiditats i volves falagueres.

L'olivera exquisida i detallada
per la clàssica llum és delectada;
i en els fullams qui es mouen blanament,

d'un pacífic oreig tothora empesos,
se persegueixen amb afables besos
el verd humil i el graciós argent.

Josep Carner. Llibres de sonets. 1991

A cura de Jaume Aulet

Paisatge

Si mai heu pensat que sols hi ha honor
en l'orb destí de la sofrença,
contempleu-los: infants extasiats que xipollegen
vora mar tot alçant castells en les onades
esllavissadisses entre els dits.
I, més enllà, bressat pels jocs de l'ombra,
el pescador assegut amb mig meló d'or
i el vi grogós que ha refredat entre les roques.
I, part d'aquí, aquests amants ardits,
encesos, cobejosos per la cremor del sol,
pel desig que els arbora d'una joia fugissera.
I, ran la platja, els cans que s'empaiten
juganers i enfollits de corredisses,
llamps esquius de sol i sorra
sota el foc immòbil del migdia.
I encara, al fons de tot, sota l'arbreda,
vora el got escumós que es vessa
tacant aquests papers, vosaltres mateixos,
incrèduls, miseriosos, potser escèptics,
gaudint amb mi d'aquest excés de vida.

Francesc Parcerisas. L'edat d'or. 1983

El Ripollès

El Ripollès,
amb dinou pobles de pagès,
que a Catalunya tenen més pes
que res.

Hi ha racons ben bonics,
tant per pobres com per rics.

Visitarem alguns pobles,
amb històries nobles.

A Camprodon anirem,
buscarem i buscarem

i la bèstia trobarem.

A Molló ens presentarem,
i molts animals veurem.

A Vallter pujarem
i fins a Núria caminarem.

Isards, marmotes i muflons,
tenen moltes admiracions.

Amb el cremallera baixarem,
i d'un bonic paisatge gaudirem.

A Campelles,

hi ha molts ramats d'ovelles.

A Ribes de Freser,

ens ho passarem d'allò més bé.

I per fi arribem a Ripoll,

on maten la puça i deixen el poll.
Allà hi arriben el Ter i el Freser

després d'una juguesca que van fer.

Per les valls, els dos rius,
baixen ben vius,

girant i saltant formen gorgs profunds,

on ens podem banyar junts.

El Ter s'avança 

i guanya el Freser que amb recança,

s'ajunta amb el primer.

Abril Roma Sala

3r premi categoria Taga - poesia

Escola Joan Maragall - 4t primària

27ns Premis literaris Joan Triadú. 2018

Els que sembraven

Els que sembraven
prenien paciència
per la collita.
Hora foscant gaudien
del fruit i els confortava.



De: De neu promesa i altres circumstàncies


Jordi Sala. L'instant obert. 2015

Pròleg: D. Sam Abrams

Cim

Esfilagarsar mars teixits amb llana,
un hivern qualsevol. Tan delicat,
el nou abric, el gest de llibertat
que ens dediquem... Trenquem la porcellana,
redescobrim l'amor i l'amistat.

Algú va dir d'estendre la rotllana,
saber gaudir per dies la setmana...

Un cop al cim, obrir de bat a bat
els nostres ulls enllà de la muntanya.
Sortir de nit. Saber la contrasenya
del patiment, saber-la tan estranya...

El blau immens descriu la seva senya
a l'oneig instintiu d'una pestanya.
Teixim de nou els mars, fem-ne ressenya.




De: Certeses.

Bruna Generoso. Abstraccions i certeses. 2016

Pròleg: Antoni Pladevall i Arumí.

Premi València Nova Alfons el Magnànim de Poesia 2016.

Recepta de cuina

                                  A Elisabeth Hangertner


Afegir una mica de sal cada dia,
fer la pasta amb la farina de les hores,
emmotllar-la sens que quedi
un sol grum o problema.

Posar una copa de passió,
afegir-hi les espècies dels somnis,
treure l'all de l'angoixa,
posar el llorer de les idees.

Que no manqui el julivert de l'esperança,
l'aroma d'un bes de canyella,
la calidesa amorosa del tacte,
la temperatura del cor.

Remoure la cassola amb una abraçada,
tastar la salsa amb una besada,
deixar que bulli lentament
amb la tapadora de la confiança.

Parar la taula amb estovalles
i ornaments festius de litúrgia
i en un gerro d'aigua
les flors del desig.

Il·luminar amb llum càlida
les pupil·les dels ulls, sens pressa,
gaudir amb tot els sentits,
de tota la intimitat que el cor us demani.



Assumpció Forcada. Fotosíntesi. 2004

Pròleg: Carles Duarte.

Bellesa

Per què no sabem veure la bellesa

quan la tenim davant,

just al mirar-nos al mirall

i observar aquella línia del coll,

del clatell,

sota la pell fresca i sense plecs,

d'una delicadesa subtil,

gràcil,

quasi innocent.

Per què volem ignorar el que tenim
quan ho podem gaudir sense la por abismal

de la incertesa.

Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta. 2008

La meva musa

La meva Musa, prudentment callada,
escolta tot allò que, amb verb florit,
us ha ofert qualsevol ploma daurada
que del goig de les Muses ha gaudit.
Jo sols tinc pensaments; d'altres, paraules;
i -com clergue illetrat- dic sempre Amén
al que afirmen els mestres, dins les aules,
amb mots sonors i ploma pertinent.
Quan sento que de vós fan lloa immensa,
dic És ben cert, i hi sumo el favor meu;
però ho dic en silenci: que la pensa
-si d'amor tracta- precedeix la veu.
 Si dels altres els mots són el millor,
 honreu el meu silenci creador.


LXXXV

Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare. 1993

Gaudir de les petites coses

Encara que ens importin molt els grans ideals,

els projectes a llarg termini..., aquests només causen

alegria quan s'aconsegueixen, si s'aconsegueixen.

Per això, cal que parcel·lem els plans ambiciosos

en esglaons assequibles tant pel que fa a les

possibilitats com al temps. D'aquesta manera,

la felicitat i l'alegria seran sempre presents en

les nostres vides.

(Fragment)

Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència. 2003

Il·lustracions: Inés Luz González.

L'amor

L'amor és la capacitat de subsistir sota la pressió de
l'aigua concedint-te el bri d'oxigen necessari per gaudir
d'una ingravidesa subaquàtica per la que a voltes et
sobrevenen fets tan extraordinaris, com una pluja de llum.

Sandra Domínguez Roig

Es troba en el llibre:

Estels de paper : vint-i-un poetes per al segle XXI : mostra poètica. 2012. P. 57

Pròleg de Manel Alonso i Català.

Recordes quan et deia:

Recordes quan et deia:
no pensis en la literatura com si fos una muntanya

alta i inabastable? Doncs bé, aquest és el capítol

adient per posar a prova aquest consell. Perquè

aquí parlarem de poesia. I no ho farem ben bé

perquè la poesia sigui una cosa que ennobleixi

l'esperit. No. Sinó perquè la poesia serveix per

comprendre el món. No per gaudir-la. O més

ben dit: no tan sols per gaudir-la.

(Fragment)

Roberto Cotroneo. Si un matí d'estiu un nen, 1995