quan la tenim davant,
just al mirar-nos al mirall
i observar aquella línia del coll,
del clatell,
sota la pell fresca i sense plecs,
d'una delicadesa subtil,
gràcil,
quasi innocent.
Per què volem ignorar el que tenim
quan ho podem gaudir sense la por abismal
quan ho podem gaudir sense la por abismal
de la incertesa.
Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta. 2008
1 comentari:
Què bonic! No coneixia aquest poema. Gràcies per compartir, xicona.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada