Somnio de fer-te un cant
per a la teva infinita
capacitat d'escoltar;
recórrer totes les rutes
entre paisatges que foren,
són i seran testimonis
de la teva inextingible
capacitat de diàleg;
veure't venir pel carrer
on cada vespre ens trobàvem
(en apropar-te, s'anava
fent perceptible el somriure)
i tornar a sentir la teva
eterna set de lliurar-te.
Somnio de fer-te un cant
per a la teva infinita
capacitat de ser tu.
Feliu Formosa. Cançoner, 1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada