Al Ramon
T'estime
pel plec de seda que vincla foscant el teu somriure
en adormir-se el sol
T'estime també
pel silenci que dibuixen els teus llavis
quan a sanglots t'escomet la veu
T'estime a més
pel vagareig incert que destil·la la brisa dels teus dits
en la nit dels meus dols
T'estime finalment
per l'aroma de menta de la teva adolescència
en el meu record
T'estime
ja saps
per no res
o potser
per tot
Pepa Úbeda. La meua frontera. 2010
T'estime
pel plec de seda que vincla foscant el teu somriure
en adormir-se el sol
T'estime també
pel silenci que dibuixen els teus llavis
quan a sanglots t'escomet la veu
T'estime a més
pel vagareig incert que destil·la la brisa dels teus dits
en la nit dels meus dols
T'estime finalment
per l'aroma de menta de la teva adolescència
en el meu record
T'estime
ja saps
per no res
o potser
per tot
Pepa Úbeda. La meua frontera. 2010
Premi Miquel de Palol 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada