Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jazz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jazz. Mostrar tots els missatges

15 de novembre 2020

In a sentimental mood

Esperit que voles dins
instrument que ara transcrius
en compàs punteig precís
com un ritme, que és l'absència
com el jazz –vida fugaç–
desmesura musical
ens incòmode de l'aire
temps distòcic emmudit
tecla muda percussió
camp de batalla
clau d'essència
de l'humor sentimental
expulsat del pentagrama.



Núria Busquet Molist. Arca mínima. 2016

15 de febrer 2015

17 - Tete Montoliu


cake - Grand Piano per aalphotos a Flickr
Cap mirada no et pot trair rítmicament inimitable
els teus dits són percussions sonores amb l'articulació
de les visions que no veus. Si perds les estructures
és perquè les estructures maten la llibertat. Pianista
de les sensibilitats humanes ets la il·luminació de les notes.


Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990). 1990


16 de juliol 2011

big band al molí

la nit és roja, blava, violeta
i té un gust com d'hores impossibles.
mai no hem anat junts
a un concert de jazz
però sé que un dia
una música estendrà el seu pont
de llum entre tu i jo,
malgrat els oceans i les illes
entre tu i jo. i sé
que els planetes giraran
de cercle en cercle i sé
que els estels lliscaran
d'edat en edat i que entre tu i jo
hi haurà una música
amb un gust com de temps perdut,
com d'hores roges, blaves, violetes
en una nit impossible.



Anna Montero.  El pes de la llum. 2007


04 d’abril 2011

El Pi de les Tres Branques

Els nostres clàssics (Col·lecció) per Teresa Grau Ros
Sota el Pi de les Tres Branques,
a on l'ombra no existeix,
perquè és mort en sa presència
i la flor ja no hi floreix...

Reviu l'arrel enfortida

per mostrar-se a ell mateix,
té vida a dins, i té força,
té esperança, té poder.

Té l'anhel de tot un poble,

de ser ell sol, tal i com és.

De la fi, ser Pàtria lliure,

d'idioma, un només,
de la fe de poder viure,
tal com el català mereix.



Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003

14 de març 2010

Torradet i Gresca


Gegantons Torradet i Gresca de la Vila de Gràcia (Barcelona) per Teresa Grau Ros


La poesia és amistat
quan sap acaronar 
amb ritme asserenat.



Guarda’t del sol sufocant
dels malabaristes, i,
en especial, de
rosers i punxes de funk,

de folles tecnologies,
graneres de sofre o calç
emperadors i mosteles
i de sis mil càmeres cegues.

Delecta’t i confia,
en sentiments com l’estima
il·lusions que reparteixen
la llum d’estacions benignes
entre gegantons animats.

I gaudeix de la finor,
dels estudiants de llevant,
d’una terrassa vora la mar
i d’uns intèrprets de jazz.


Teresa Grau Ros