 |
| Cap mirada no et pot trair rítmicament inimitable els teus dits són percussions sonores amb l'articulació de les visions que no veus. Si perds les estructures és perquè les estructures maten la llibertat. Pianista de les sensibilitats humanes ets la il·luminació de les notes. Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990). 1990 |
 |
| Sota el Pi de les Tres Branques, a on l'ombra no existeix, perquè és mort en sa presència i la flor ja no hi floreix... Reviu l'arrel enfortida per mostrar-se a ell mateix, té vida a dins, i té força, té esperança, té poder. Té l'anhel de tot un poble, de ser ell sol, tal i com és. De la fi, ser Pàtria lliure, d'idioma, un només, de la fe de poder viure, tal com el català mereix.
Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003
|
