Cap mirada no et pot trair rítmicament inimitable
els teus dits són percussions sonores amb l'articulació
de les visions que no veus. Si perds les estructures
és perquè les estructures maten la llibertat. Pianista
de les sensibilitats humanes ets la il·luminació de les notes.
17
Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990). 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada