de l'Àfrica i en la quietud,
segur que tòpica, del mar, destries
de la xarxa de les filosofies
el fil més fort, i que, entre lluç i lluç,
repasses cada nus
del pensament,
deixa'm escriure't, un moment
que tinc, una carta, set anys
i mesos després d'aquella que nevava.
Fragment.
Narcís Comadira. Somnis i runa. 1992
Edició: Rossend Arqués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada