Esdevinc tan assimilat a la teva imatge,
que ets tu mateixa aquesta gran dolcesa
que em dibuixa els pensaments.
Detures alguna cosa com qui empara.
Amiga meva,
els moments que gomboldo recordant-te
se'm reclinen al pit.
Els braços creuant-se'm fins als muscles,
em sento emmantellat per tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada