a vegades se segueixen coses en una hora
que no s'esdevé en mil anys, diu lo Tirant xcviii.
Així l'arbre que s'esberla
el riu canvia de curs
i s'esbadellen els murs
de la vella mareperla
Tota cosa que perdura
té la vida al grat del cerç
ni que sigui l'univers
no hi ha tutia més pura
Com la fulla que es desfulla
com el vell i nou bon sempre
l'única cosa que ens tempra
és la dolçor que ens despulla.
12 de febrer 1997
Segimon Serrallonga, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 73-74, p. 82
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada