Certesa de la pedra, a flor de mà!
Escultura de l'ésser, moviment
misteriós, toc de silenci: pura
harmonia dels àtoms, equilibri
d'unes forces antigues i secretes.
Negació del llamp, veu oposada
a la tempesta brogidora, còdol
arrodonit i gris, callada música...
Contra la fútil aparença, pedra.
La nostra vida s'esmicola: pols
que el vent s'enduu. Romboll, fràgil matèria
que empeny l'atzar. Només l'amor ens salva
-un diamant de límpida duresa.
Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
08 de febrer 2015
Pedra
Etiquetes de comentaris:
amor,
Andesine,
equilibri,
escultures,
harmonia,
Lithops,
Pàmias [Jordi 1938-],
pedres,
planta pedra,
poesia positiva,
poesia vegetal,
ponent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada