El riu sec de les teules
esperava l'hivern
per combregar amb la pluja.
Les velles xemeneies,
glorietes del fum,
eren llotges d'ocells
al teatre del vespre.
Les tardes de novembre,
cremen cartes d'amor
que el sol ponent en menja.
Després -ja nit- plourà
i la nau del record
ancorarà finestres...
... la blava nau dels morts,
amb les nanses lluentes,
dels que se'n van anar
de la casa per sempre.
Josep Tarrés, dins.
Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó
l·lustracions de Mercè Huerta
